Les xifres de la Fundació Vicki Bernadet, ens diuen que un de cada cinc menors ha patit algun tipus d’abús sexual

Dilluns 13 de maig de 2019 Nit Presentar una novel·la a la Tec-Ca de Cardedeu sempre és un privilegi. Trobar un públic entregat que ja ha llegit el teu llibre, que té preguntes a fer-te, que et fa arribar les seves impressions, és un intercanvi que no té preu per als que gaudim escrivint. Avui, hem estat parlant de Pots comptar amb mi. Fa uns cinc anys i mig, hi vaig anar a presentar Confidències d’una reina, la meva primera novel·la. Sempre serà un lloc especial. Llavors, només havia fet la primera presentació. En guardo un record molt dolç. Quan tot començava, vaig comprar una carpeta de cartró gran, de color vermell rosella. La vaig anar omplint amb retalls de diari, cartells, i diferents publicacions d’aquella primera novel·la. Avui, l’he obert, feia molt que no l’obria. M’he amarat de la nostàlgia amorosa del moment. És curiós com canvia la percepció de les coses amb el pas del temps, fins i tot aquelles fotografies on no m’agradava m’han semblat boniques. Dijous 16 de maig de 2019 Tarda “Em va fer tant de mal que vaig entendre que no me’n sortiria mai”, diu Blanca Busquets a La fugitiva. Aquesta novel·la parla dels abusos sexuals a menors i ho fa de manera punyent, com una esgarrapada d’ungles d’acer molt esmolades, amb la sinceritat de qui escriu despullant-se, sense cap mena de filtre davant del lector i emfatitzant la història en explicar-la en primera persona. De mica en mica anem descobrint per què aquesta Mireia, que ara és una dona vella, és tan sorruda, malcarada i a moments fins i tot perversa, i descobrim la nena que s’amaga darrere d’aquesta màscara protectora. La Mireia ha passat tota una vida sense parlar dels abusos que havia patit sent una nena, però un dia descobreix quelcom al pis dels seus veïns que l’empeny a trencar el silenci. Ahir en Ricard Ustrell, al programa Quatre gats de TV3, entrevistava la granollerina Carme Diaby, una noia que va patir abusos quan era petita. Van tractar el tema sense refregar-se en els detalls morbosos, sense pretendre fer-ne una carnisseria. El testimoni de la Carme va ser punyent, però d’una gran força, ja que ens arriba en un moment en què ella ja ha fet una teràpia per superar aquest trauma i en pot parlar amb molta serenor, des d’una posició valenta i ferma, no com una víctima vençuda i derrotada. Aquest fet pot ajudar altres persones que estiguin passant o hagin passat per una situació semblant a trobar la força per seguir endavant. La Carme Diaby [a la fotografia d’aquest article] ha aconseguit, com diu la protagonista de La fugitiva, desfer la closca que havia cobert el tou del seu cor. Pots comptar amb mi també aborda el tema dels abusos sexuals. Un tema incòmode, que ens tira enrere i del qual costa parlar. Però les xifres de la Fundació Vicki Bernadet, ens diuen que un de cada cinc menors ha patit algun tipus d’abús sexual i davant d’aquesta esfereïdora realitat, només tenim una arma: la prevenció, i la millor manera és parlar-ne. Hem d’afavorir que les víctimes trenquin la seva presó de vidre, el silenci, i que ningú encobreixi els abusadors. Com diu Blanca Busquets, “perquè la realitat s’ha de ventilar ben ventilada”. Cal moltes novel·les per ventilar tanta realitat. Divendres 17 de maig de 2019 Matí Em vaig enamorar de Les llavors de la memòria de Quim Falcó i Txell Tembleque, un projecte artístic exposat a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll. Emulant les llavors etèries de les dents de lleó, altrament conegudes com a angelets, pengen del sostre ampolles de vidre transparents que guarden records del poble en papers escrits a mà pels vilatans. De dins, surt una mena de tija llarga d’acer acabada amb els pèls sedosos de la xicoia, disposats com si fossin un paraigua, també d’aquest metall però més prims, i que donen la imatge de fragilitat que tenen aquelles espores voladores. El projecte em va robar el cor, tant per la bellesa de la forma, d’una elegància extrema, com pel fons. Una manera exquisida de casar l’art amb la realitat, i que un i altre perdurin en el temps. Poder tocar un exemplar de La Celestina de Fernando de Rojas de l’any 1543, admirar el manuscrit original de la Fugida d’Egipte de mossèn Cinto Verdaguer, conèixer la història de Lambert Mata, un bibliòfil que va morir l’any 1931 deixant aquest edifici i el seu llegat (llibres, manuscrits, obres d’art...) al municipi, va ser el privilegi de gaudir d’una visita a l’arxiu de la Biblioteca de Ripoll abans de presentar Sal roja.

Les xifres de la Fundació Vicki Bernadet, ens diuen que un de cada cinc menors ha patit algun tipus d’abús sexual

Cal parlar d’allò que ens esquinça l’ànima