Cal recordar perquè no torni a passar mai més
L’Ajuntament de les Franqueses ha organitzat una cerimònia per recordar els 40 anys del greu accident ferroviari que hi va haver a prop de la seva estació de la línia de Puigcerdà, a Corró d’Avall. L’acte es farà aquest divendres a 2/4 de 10 del matí al carrer Pau Casals, a pocs metres del lloc dels fets. En aquell sinistre hi van morir 22 persones després que topessin dos trens de passatgers. A més d’honorar les víctimes, s’homenatjarà els ferits i les persones que van treballar en les feines del rescat. La tragèdia de l’accident ferroviari de les Franqueses costa d’esborrar de la memòria dels qui la van haver de viure en primera persona, tal com recull el reportatge dedicat al sinistre en aquesta edició d’EL 9 NOU. Per això mateix sobtava que els diferents consistoris que ha tingut les Franqueses en aquests 40 anys de democràcia haguessin passat gairebé de puntetes pel succés.
Cada cop és més difícil acceptar o conviure amb el fet de la mort, encara que sigui la més absoluta de les certeses. I poques vegades es tracta obertament de la mort, del dolor que provoca i del dol necessari per superar-la. Es viu d’esquenes a aquesta realitat mentre es pot i només s’afronta quan és inevitable. Però amagar el dolor, fingir com si res no hagués passat, només condueix a l’encapsulament i al bloqueig del dol. I el cas és que no hi ha solucions que alleugereixin o resolguin màgicament el dolor de les víctimes i, per això mateix, cal evitar la sensació d’abandonament.
El dol és un procés social i, com a tal, el fet de sentir el suport de tothom i de poder verbalitzar i de compartir l’experiència és fonamental per a la seva resolució. En aquest cas, amb l’accident mortal dalt d’un servei públic com el tren, la ciutadania havia de vigilar contra l’oblit. No és gens cívic ni edificant forçar els que van patir-ne les conseqüències a distreure’s del seu dolor, a evitar el contacte amb les seves llàgrimes.
Les Franqueses resoldrà aquest divendres al matí un deute amb la seva memòria contemporània. És un gest que l’honora, igual que seria una molt bona notícia que molts veïns de la comarca participessin en aquest homenatge. Els processos de dol van de fora cap a dins, del silenci cap a la paraula, de la foscor cap a la llum.