Cal més tensió, més consciència en comú que les coses no van com haurien d’anar

A finals d’aquesta setmana, la Generalitat ha de decidir què fa amb les mesures restrictives per evitar contagis a Granollers, les Franqueses i Canovelles. Si opten per allargar-les, es tractaria de la tercera pròrroga, que, afegida als 15 primers dies de la primera resolució al DOGC, sumarien dos mesos seguits d’excepcionalitat. Al tancament d’aquesta edició, les últimes dades no convidaven gens a l’optimisme. A Granollers, el risc de rebrot ha pujat en una setmana de 232 a 321; a Canovelles, de 272 a 562, i a les Franqueses, de 34 a 137. Cal recordar que la línia vermella es troba a 100, encara que per anar bé no s’haurien de superar els 50. A Mollet –sense restriccions extraordinàries–, el risc també ha empitjorat: de 219 a 269. I arreu de la comarca, l’indicador passa de 175 a 198. Més esverador és el desenvolupament del risc de transmissió (la Rt). A tots els municipis més afectats per la pandèmia estan per sobre d’1, cosa que vol dir que cadascun dels seus veïns amb coronavirus contagia a més d’una persona. A Granollers, la Rt ha pujat a 1,22; a Canovelles, a 2,03, i a Mollet, a 1,24. Entre les comarques veïnes, només Osona té un comportament pitjor que el del Vallès Oriental. Maresme, Vallès Occidental i fins i tot el Barcelonès semblaria que posen ordre als seus brots de Covid-19 amb més gran fortuna.

Tot i que no li sembli a una part la ciutadania, les restriccions a l’àrea metropolitana de Granollers estan implicant un gran sacrifici per a molts sectors econòmics. El dels amos i treballadors de bars i restaurants pot semblar el més evident, però el comerç també està patint la manca de clients o la indústria ha d’encaixar el reguitzell de baixes o absències que signifiquen les quarantenes de persones amb PCR positives o que han tingut contacte amb un contagiat. Cal, doncs, mostrar-se inconformistes amb aquesta mena de calma tensa en què la pandèmia se sent còmoda al Vallès Oriental. I no hi ha fórmules màgiques contra això: distància, mascareta, rentat de mans, ventilació d’espais i estalviar-se reunions… I, segurament, més tensió, més consciència en comú que les coses no van com haurien d’anar.