Cal suport ciutadà a la producció agrària local
A risc de semblar la cançó de l’enfadós, s’ha d’insistir que els pagesos i ramaders vallesans –com els de la resta del país– han de fer equilibris a la corda fluixa que els toca viure per guanyar-se la vida des de fa dècades. La política agrària de la Unió Europea, una de les raons fundacionals d’aquest grup d’estats, beneficia sobretot els cultius gairebé industrials del centre i el sud del continent més que no pas les explotacions petites i mitjanes. Això i els preus injustament baixos que ofereixen supermercats i cadenes de distribució han empès molts productors a cultius o ramats més especialitzats, que busquen la qualitat per sobre de la quantitat, opcions que salvaguarden la biodiversitat agrària de retruc. És el cas de la mongeta del ganxet, amb Denominació d’Origen Protegida l’any 2007 a Catalunya i el reconeixement de la Unió Europea el 2012. O també el del calçot, una ceba que gràcies a la dimensió social de les calçotades el mercat està disposat a pagar a un preu just als hortolans.
La venda de mongeta del ganxet no ha parat de créixer en aquests anys. En la darrera dècada es calcula que la producció d’aquest llegum s’ha multiplicat per 10 al Vallès Oriental i Occidental i al Maresme. I certament ho ha fet per la seva qualitat gastronòmica. Però és que els camps amb tutors per a les mongeteres de les Franqueses, la Roca, Vilanova, Cardedeu o Montornès ja formen part de l’imaginari del paisatge vallesà. No es tracta només d’un fet econòmic, també hi ha una qüestió mediambiental. Sense pagesos, estem condemnats al que canta Quimi Portet: “Des d’una àrea de servei / la meva terra / és com un parrac grapejat; / un país vençut pel davant / i pel darrere; / d’atrotinada dignitat.”
Òbviament, les restriccions a bars i restaurants per la Covid-19 posa en perill la sortida de mongetes del ganxet i calçots. I mentre duri la pandèmia, les solucions per reactivar aquest canal són incertes. Hi ha, però, l’alternativa de la gent del carrer, la del consum a les llars, entendre que comprant i menjant mongetes o calçots el poc que queda de camp a la comarca podrà sobreviure.