Instal·lats còmodament esperem l’aparició d’algun estel fugaç, un moment màgic per pensar en els somnis.

Dilluns 10 d’agost de 2020
Vespre
Arribem al revolt on acostuma a sorprendre’ns el sol i ens adonem que va més tard. Acabo La soledat del llebrer amb què Manel Aljama va guanyar el XXVIII Premi Ferran Canyameres. Una novel·la negra que s’endinsa en els ambients més sòrdids de la Barcelona dels anys 70. L’inspector Canales, acabat d’arribar a la comissaria del Districte Cinquè, es veu immers en una entorn corrupte, amb uns mètodes d’actuació propis de comissaries com la de la Via Laietana que no encaixen amb la seva manera d’actuar. “El poli tenia un sentit primitiu de la justícia que li feia desobeir els superiors i que l’obligava a investigar aquelles morts.” En aquest Barrio Chino coneix la Trini, una prostituta que, a més de fer-li l’estada més agradable, l’ajudarà en la investigació del cas d’una sèrie de dones assassinades. És un llibre de lectura àgil, ben documentat i amb una considerable dosi de crítica social que el fa encara més interessant.

Dimarts 11 d’agost de 2020
Vespre
La mare fa 79 anys. I per una necessitat vital m’he fet a la idea que serà eterna. Al matí, l’he vist sortir de la dutxa i m’ha dit: “Què, em veus més alta?”, una broma que acostumem a fer pels aniversaris. I jo, rient, li he dit que la veia més petita, que s’havia encongit i hem rigut les dues. Està feta de renúncies i de dols, però la seva fortalesa neix en el seu somriure, en haver après a riure’s d’ella mateixa i de la vida. És una supervivent d’una època en què ser dona a pagès encara era més complicat que ara; de l’internat d’escola de monges; d’unes imposicions morals castradores on la vida de les dones només tenia sentit entregant-se als altres… Però, gràcies a una intel·ligència poc comuna, ha sabut fer de les privacions i els mals tràngols un tapís d’amor, teixit amb molta paciència, amb puntades sàvies i generoses. Quina sort que en el sorteig de la vida m’hagi tocat una mare com tu!

Dimecres 12 d’agost de 2020
Vespre
Aquest matí, quan encara era mig fosc, hem descobert un eriçó al jardí. El gos bordava desesperat, hem sortit i era allà fet una pilota. Hem agafat el Duc i li ha quedat el camp lliure per escapar i amagar-se sota la caseta de fusta.
Anem al turó de Sant Elies a sopar i a veure les llàgrimes de Sant Llorenç. Jo pujo a peu. Caminar sol estova les cabòries. Segons els que hi entenen, avui és un dels millors dies per a veure els Persèids, però els núvols amenacen de fer-nos la guitza. Aquest sopar comença a ser un costum. A dalt ja hi ha un grup de joves. Més tard arriba més gent, però és un lloc gran i hi ha prou espai per a tothom. Instal·lats còmodament esperem l’aparició d’algun estel fugaç, un moment màgic per pensar en els somnis. Em ve al cap la novel·la de la Laia Aguilar Pluja d’estels que vaig llegir a començaments d’estiu i que us recomano. “La Paula va somriure i va mirar el cel. Aleshores va caure un estel. Dos, tres, quatre, cinc. Una desena d’estels queien damunt la ciutat en forma de cascada.” Cal tenir sempre un desig a punt per si veus caure un estel.

Dijous 13 d’agost de 2020
Vespre
Surto a caminar. El nombre de contagis per coronavirus al món ja supera els 20 milions, la letalitat a Catalunya baixa al 0,29% i Rússia ha registrat la primera vacuna.
Començo a llegir El llibre dels Baltimore de Joël Dicker traduït per l’Imma Falcó. L’autor de La veritat sobre el cas Harry Quebert, novel·la que li va valdre el premi Goncourt i que el va convertir en un supervendes mundial. Potser no el llegiré amb el llapis marcant construccions de llenguatge, però té un magnetisme especial a l’hora de confegir l’argument i una manera de narrar molt cinematogràfica, que resulten atractius a molts lectors.
Cau un bon xàfec, no caldrà regar les plantes.

Divendres 14 d’agost de 2020
Vespre
Tarda preparant bosses i escoltant podcasts del programa Crims. Al vespre, partit de Champions, Barça Bayern de Munich. 2-8, un malson, el pitjor partit de la seva història. Foc nou!

Dissabte 15 d’agost de 2020
Matí
Posem les bosses al cotxe i marxem uns dies. Ens retrobarem a l’Ametlla de Mar. Família, vacances, platja, cartes, lectura, sobretaules… Felicitat!

Diumenge 16 d’agost de 2020
Tarda
Matí a cala Forn, una preciositat. A 15 dies d’obrir les escoles continua el debat. Salut no avala les ràtios de 25-30 alumnes per aula. No hi vull pensar!