Dins nostre hi ha una pluralitat de jos i en funció de quin jo deixem reeixir la nostra vida pren uns o altres camins

Dilluns, 24 de desembre de 2018 Migdia De sobte, quan menys t’ho esperes, arriben sorpreses agradables. No, no m’ha tocat la loteria, he guanyat el concurs de la Biblioteca de Banyoles #Piulempoesia. Es tractava d’explicar, via Twitter, què era per a tu la poesia. La meva piulada ha estat triada com la millor: “Poesia és el sentiment de l’essència de les paraules.” El premi era un lot de llibres. Me l’enviaran quan tornin de vacances i ja friso per saber quins llibres hi haurà! Tarda Aquesta tarda he acabat el darrer article de l’any per al Nació Baix Montseny, demà estarà penjat al digital. Em fa una il·lusió especial haver-lo dedicat a les dones. Absolutament convençuda que només nosaltres, totes juntes, tenim les eines per canviar el futur, per avançar en la construcció d’un món més just i igualitari. Dimarts, 25 de desembre de 2018 Migdia Aquest any, per primera vegada, m’he assegut a escriure a l’ordinador fins i tot el dia de Nadal. I això em fa molt feliç. M’he llevat aviat per tenir temps de tot: de llegir una estona i d’escriure. No se m’acut millor manera de celebrar aquestes festes, a part de compartir-les amb la família i amics, és clar. Soc addicta a llegir i escriure. Aquest vici tan despietat m’ha anat envaint fins a apoderar-se de la meva ànima. Com l’alcohòlic més dependent m’arrossego cercant els glops de lectura i escriptura diaris; com l’heroïnòman més enganxat no puc renunciar a la dosi de literatura, no sé viure sense escriure i llegir, i no vull viure-hi; el món sense els llibres em sembla un lloc molt més trist, molt més pobre i més avorrit; els llibres em fan sentir apassionadament viva i connectada amb el món i les persones. Dimecres, 26 de desembre de 2018 Vespre Sant Esteve sempre serà el nostre dia. Mai no podrem agrair prou la feina feta pels avis, que vam forjar les bases de la nostra família. Una estructura sòlida com la d’una casa pairal de quatre vents, ben assentada, que no significa perfecta, però sí ben avinguda. Recordo els santesteves al seu pis, aquell menjador farcit a desdir de cadires, i aquell rostit i aquells canelons èpics. Durant una època les trobades es traslladaren a casa els pares. La família ha anat creixent per baix i els que la vam començar ja no hi són. Avui, com els últims anys, ens hem reunit a casa dels meus tiets, érem 36 a taula. Amb alguns ens veiem només aquest dia, però tots ens el reservem per no faltar. I asseguts a taula, feliços de poder celebrar un any més aquesta diada junts, pensarem en els que ja no hi són, encara que no els anomenem. D’alguna manera, però, mentre ens continuem trobant, ells estan entre nosaltres. Dijous, 27 de desembre de 2018 Nit “Parlem de la personalitat com si fos una entitat sola, indivisible, tot lo més, plurifacètica, i no, dintre de la pellofa que m’envolta, tanca, no un jo, sinó una pluralitat de jos, que no es manifesten i actuen tots a l’una, sinó una pluralitat de jos...” Llegir Tots els contes de Víctor Català m’obliga a fer una lectura reposada, com una passejada consirosa de mitja tarda. I a aturar-me, cada dos per tres, a pensar en allò que explica i en com ho explica; un vocabulari exuberant amb unes descripcions per treure’ns el barret. Aquesta reflexió m’ha evocat la pel·lícula –no pas la sèrie– de Black Mirror: Bandersnatch que vaig veure fa pocs dies. El meu fill petit ens la va recomanar. És una pel·lícula interactiva, quelcom semblant a aquells llibres en què tu tries la teva pròpia aventura. En diferents moments pots escollir entre dues opcions i això et porta a situacions i conseqüències diferents. Dins nostre hi ha una pluralitat de jos i en funció de quin jo deixem reeixir la nostra vida pren uns o altres camins. Una mica com l’última sèrie de TV3 Si no t’hagués conegut, on el protagonista viatja diferents mons paral·lels, cadascun construït a partir de la decisió presa en una bifurcació. No heu pensat mai quants jos podríeu ser o sou? Quantes persones diferents viuen dins vostre? Què hauria estat de la vostra vida si haguéssiu deixat aflorar algun altre jo? Però la vida està feta de realitats i no de presumptes realitats, i la llibertat de triat porta adossat el fitxer de saber encaixar les conseqüències. A punt de tancar l’any, si una cosa tinc clara és que no podem viure de nostàlgies, hem de mirar endavant, convençuts, si més no, sempre serem lliures de pensament.

Dins nostre hi ha una pluralitat de jos i en funció de quin jo deixem reeixir la nostra vida pren uns o altres camins

Cal viure mirant endavant, si més no, sempre serem lliures de pensament