Amb els segles, s’han encunyat altres expressions per referir-se al mateix, com ara ‘l’any d’en Quirze’

Una paraula tan simpàtica i alhora tan pobra… Tan pobra de família, perquè té un germà i prou: el substantiu calendar (‘inventari dels documents pertanyents a una casa, una família o una corporació’), que a més a més és un mot del tot en desús. Pràcticament, podríem parlar de fill únic. O d’orfe, gairebé, perquè el terme del qual prové, calenda (‘primer dia de cada mes, segons el calendari romà’) en realitat el fem servir exclusivament en un cas, amb la locució ‘a les calendes gregues’, que emprem per referir-nos a un fet impossible, una utopia, una cosa que no s’esdevindrà mai. L’explicació, ben senzilla, es remunta ni més ni menys que al temps de l’emperador romà August: els grecs no comptaven el temps per calendes. Amb els segles, com sol passar, s’han encunyat altres expressions per referir-se al mateix, com ara ‘l’any d’en Quirze’, ‘la setmana dels tres dijous’ o la molt popular ‘quan les gallines pixin’. La de l’emperador ha reculat força de la parla oral, però encara és freqüent de trobar-la en articles escrits. Tal vegada una de les causes que han frenat l’expansió d’aquesta família tan simpàtica ha estat el fet de no haver creat cap derivat verbal. Calendaritzar hauria estat lleig, ben cert, però tal vegada calendar sí que hauria funcionat: “Si no calendem els extraescolars dels nanos ens farem un embolic.” La prova que és un verb necessari és que n’hem adoptat un altre, agendar, encara no recollit als diccionaris però candidat més que ferm, perquè simplifica les locucions que fèiem servir fins ara: apuntar/marcar a l’agenda. Curiosament, l’agenda que li ha donat vida és un mot llatí (‘coses que s’han de fer’) que vam adoptar sense modificar. La disputa entre sindicats i conselleria pel nou calendari escolar proposat, amb el rerefons del debat sobre el nou model escolar –dic nou, però ja comença a tenir una edat, dissortadament–, podria tenir efectes concrets sobre el cas que ens ocupa. Agendar reunions per negociar el calendari té alguna cosa de combat entre el vell i el nou, entre classicisme i modernitat; que en aquest cas, si alguna cosa demostren, és que els necessitem tots dos. I, si no, mireu: “Cal calendar la pròxima reunió pel calendari” o “Cal agendar la pròxima reunió per l’agendari”. Impossible dir quina de les dues fa més malícia. Tot i que, atesos els resultats que ja fa anys que anem veient de l’ensenyament per competències, potser sí que la necessària presa de consciència de l’individu, que es comença a formar a l’escola, arribarà amb les calendes gregues.