Durant una bona colla d’anys, Can Jorba es va erigir com el gran magatzem preferit pels catalans

Dades estadístiques indiquen que, a finals del segle XIX i principis del XX, els matrimonis catalans de les zones rurals tenien una prole considerable. Sense control de natalitat i ves a saber si fent cas del mandat bíblic que diu “Creixeu i multipliqueu-vos”, eren freqüents les famílies amb sis o més fills. Per tenir nombrosa descendència, la posició social de les famílies no comptava gens: “Allà on en mengen dos, en mengen quatre”, se solia dir. De ben joves, els xicots –començant per l’hereu–, si eren de pagès, s’esblenarien ajudant en les feines del camp i, si eren d’una casa de comerciants o fabricants, el primogènit s’integraria a fons al negoci familiar. Si algun dels fills era de naturalesa més escrupolosa en les formes, se l’enviava al seminari. Algun altre també entraria a formar part de la nòmina de l’exèrcit, però tant sols eren casos esporàdics ja que la vida castrense tenia més arrelament en altres regions espanyoles. Hi va haver un període, quan la colònia d’ultramar de Cuba encara pertanyia a Espanya i durant els immediats anys posteriors, que molts joves, sobretot de les zones costaneres i alguns de secà, van anar a fer fortuna a les Amèriques. Molts d’aquells que van triomfar, enriquint-se amb negocis com és ara el sucre, el cafè o el tabac, van tornar a Catalunya. La majoria van vendre les propietats que tenien al Nou Continent i d’altres van deixar persones de confiança a càrrec dels seus negocis. Als que van tornar se’ls coneixia com els indians o americanus. MARCEL·LÍ JORBA RIUS En Marcel·lí Jorba Rius (Collbató, 1861 - Barcelona, 1925) va ser un d’aquests indians que s’havia fet ric. Casat amb una seva cosina, Carme Rius Azurmendi, de pares espanyols però nascuda a la ciutat de San Isidro de Buenos Aires (Argentina). En Marcel·lí i la seva esposa van tenir tres filles, la Lídia, que va néixer a Asunción (Paraguai), país on en Marcel·lí hi tindria els seus negocis; la Carme, que va morir només amb 12 mesos d’edat a Sant Feliu de Codines, on va ser enterrada, i l’Esther Jorba Rius. En tornar cap aquí, el 1895, van comprar tres cases veïnes a Sant Feliu de Codines: Can Serrador, Can Tombarella i Can Niell. Excepte Can Niell, de la qual van aprofitar les parets, les altres les van fer esbotzar i en l’ampli solar resultant hi van construir una luxosa casa d’estiueig d’estil modernista. Per una escala ampul·losa s’arriba al jardí exòtic amb glorieta inclosa, on s’hi van plantar unes palmeres, senya d’identitat característica de les cases colonials dels indians. L’accés a la planta noble per una doble escala ens presenta amb tot el seu esplendor la mansió rutilant, murallada, amb obertures als quatre vents. Un saló principal o sala menjador que ocupa tota la façana i els sostres adornats amb motllures i les parets decorades per murals excel·lents són obra d’artistes de renom. No cal dir que tant el mobiliari com les làmpades són –també– de factura exquisida. Perquè ens fem una idea dels acabats d’aquesta casa, s’explica que fent unes obres a la casa veïna, Can Jorba es va veure afectada per unes esquerdes, i la companyia d’assegurances que se’n feia càrrec va haver de desemborsar 12 milions de pessetes [uns 72.100 euros], que ara fa 60 anys era un capital considerable. En alguns llibres que parlen de Sant Feliu, s’ha escrit que en Marcel·lí Jorba Rius fou el fundador dels Magatzems Jorba, una dada del tot falsa doncs, malgrat que no podem descartar que les famílies podien estar emparentades –atesa la proximitat de les seves localitats de naixement–, el fundador dels famosos magatzems no era un altre que en Pere Jorba Gassó. També s’ha dit que el pare de Carme Rius Azurmendi (la dona d’en Marcel·lí) era fill de Sant Feliu, una altra afirmació gratuïta, ja que l’home era natural d’Esparreguera. Totes les dades genealògiques: matrimonis, descendència, defuncions –extretes de les pertinents hemeroteques i registres– han estat curosament verificades per l’amiga Teresa Macià i Costa. Per obtenir dades reals no s’hi val a especular, sinó que cal acudir a aquestes fefaents inscripcions i no refiar-se del boca-orella, que tant sols genera confusions i, quan la falsa notícia queda impresa en un llibre, descrèdit. ELS GRANS MAGATZEMS CATALANS Pere Jorba Gassó va néixer el 1849 a Cal Bep de l’Era, a Calaf (l’Anoia). El seu primer ofici va ser el de barber a Castellgalí, però ben aviat va fundar una petita fàbrica tèxtil a Sant Vicenç de Castellet, per inaugurar, el 1892, la gran Colònia Jorba de Calders. Era casat amb Teresa Rius Vilaseca, el primer cognom de la qual, per pura coincidència, ha donat lloc a l’errònia consanguinitat atribuïda als seus fills amb en Marcel·lí Jorba Rius, perquè ens entenguem, el de la casa de Sant Feliu de Codines. Pere Jorba Gassó i Teresa Rius van tenir 13 fills dels quals només sis van arribar a grans; Joan, Rosa, Pere, Sebastià, Josep i Encarnació Jorba Rius. Considerant la necessitat de poder vendre directament els seus productes, el 1904, en Pere Jorba va obrir al bell mig de Manresa els Magatzems Jorba i, al cap de 7 anys, una sucursal d’aquests mateixos magatzems al carrer del Call de Barcelona. En Pere Jorba va quedar cec de cataractes i es va fer càrrec del negoci el seu fill gran Joan Jorba Rius, que començà a ampliar el negoci i fins i tot obrí uns altres magatzems a Brussel·les: la Maison Jorba. L’ampliació de Can Jorba té els seus efectes quan Joan Jorba adquireix l’antic Palau Ribelles, al Portal de l’Àngel de Barcelona. Projectat per l’arquitecte Arnau Calvet, que es va inspirar en les famoses Galeries Lafayette de París, va aixecar un edifici d’estil classicista –que va guanyar el concurs d’edificis artístics que convocava l’Ajuntament de la capital catalana– i va obrir les seves portes el 1926. Lluís Paulí va ser l’encarregat de fer el conjunt escultòric de la façana. A l’entrada, una doble escala d’estil imperial i quatre ascensors. Ah! I una extensa gamma de productes de roba, vestits, parament de la llar, mobiliari, làmpades, jogueteria, etc. Per a l’Exposició Internacional de 1929, a l’entrada de Montjuïc es va aixecar una gran torre, una rèplica de 50 metres de la torre Eiffel, amb les lletres Jorba. Quan el 1932 els Magatzems El Siglo van patir un incendi, Can Jorba va aprofitar-ho per ampliar els seus magatzems i van afegir-hi dues plantes i escales mecàniques, les primeres de Barcelona. Paral·lelament van engegar una poderosa campanya publicitària, van repartir la revista Jorba i van oferir la possibilitat de comprar els seus productes per correu. També tenien agència de viatges pròpia i impartien cursos de costura i de cuina. La reinauguració dels grans magatzems se celebrà a la terrassa, on s’hi havia instal·lat una cafeteria americana i un bar amb xarcuteria. S’hi va muntar una zona infantil amb guarderia, un carrusel en miniatura i un petit zoo. Radio Miramar i Radio Espanya van emetre des de Can Jorba programes i concursos per a la mainada. També s’hi va instal·lar una font de colors de quatre nivells inspirada en la de Montjuïc i un conjunt escultòric dedicat a la mare i a la infància. Coronava l’edifici una magnífica cúpula i un potent focus de llum visible fins a 50 quilòmetres. Durant una bona colla d’anys, Can Jorba es va erigir sens dubte com el gran magatzem preferit pels catalans, per davant d’El Barato, Capitol, El Águila, El Siglo o el Sepu, fins que van començar a notar la crisi. El 1963 Pere Jorba Vall, el darrer successor, va vendre el negoci a Galerías Preciados, al qual els primers anys encara n’hi dirien Jorba Preciados. Posteriorment, amb l’entrada d’El Corte Inglés es va acabar la història.