Les causes d’aquesta guerra carlina cal trobar-les en una crisi agrària i industrial

Sempre en la vida hi algú que pensa en els altres a fi de bé i pel que sigui. En aquest cas es tracta d’una aportació històrica que em va fer l’amic Amat de Sans, propietari del restaurant de Cal Rosset, de Caldes de Montbui, home amb inquietuds culturals de la terra catalana. El text que em va deixar era un cançoner de l’últim terç del segle XIX. Cançó dels carlins és una peça que es troba editada –entre altres– en el llibre de Cançons de la terra (1876), volum tercer, de la col·lecció Cants populars, amb un català propi del moment i amb la seva tonada. Faltaven encara 47 anys perquè Pompeu i Fabra portés a terme la Gramàtica catalana. Francesc Pelagi i Briz en seria l’autor, una de les personalitats més considerades, dels actius més purs, de la Renaixença, el moviment cultural i literari del 1833 al 1892). Cançó dels carlins, transcrita al català actual, diu així: “Muntanyes de Busa que tan altes sou, (bis) digueu-nos on passen, els carlins on són. Vosaltres pagesos que baixeu al pla, (bis) deu-nos bona cambra, bon blat i pa. Vosaltres pagesos que crieu conills, (bis) crieu-los ben grassos pels pobres carlins. Deu-nos bones armes, bons soldats serem. (bis) Visca Carles sisè! Que el defensarem.” Llegint el contingut, descobrim que fa referència a la comarca del Solsonès, concretament a la serra de Busa, antic quarter dels catalans, tant de la Guerra del Francès com de la Guerra dels Matiners (1846-1849), coneguda com a Guerra Catalana, per haver-hi una coalició, de vegades, en la lluita entre carlins-republicans-progressistes contra el centralisme de Madrid. Les causes d’aquesta guerra carlina cal trobar-les en una crisi agrària i industrial; i les males collites, resultant de l’augment del preu del pa, que agreujà la vida de les classes populars. S’hi afegirien les abusives lleves militars, la desamortització de les terres dels monestirs i un atac a la cultura religiosa i els costums; i també als béns comunals. Per les desamortitzacions, el canvi de propietaris afectaria la pagesia, ja que els privaria de les activitats tradicionals: carboneres, llenya i pastures. I, per acabar-ho d’adobar, les noves mesures d’un govern liberal fortament centralitzades. Se’n deia dels matiners, perquè els atacs se solien fer ben d’hora del matí, abans que sortís el sol. La situem a la segona carlinada, perquè a la quarta estrofa fa referència expressa a la defensa del seu Rei, aleshores l’anomenat Carles VI, que es destacà en aquesta etapa. Aquesta guerra ja es fonamentava dins les aspiracions carlines: la recuperació de la Diputació del General (la Generalitat) i dels seus furs catalans. Tornant a la cançó, l’autor ens diu que és del primer terç del segle XIX. Tot i que els liberals hi solien cantar una lletra favorable als seus propòsits, ell preferí deixar la lletra carlina per ser inspiradora de la tonada. M’han comentat que aquest llibre es pot trobar penjat a internet.