| 09:00
Opinió

Un cant a les coses senzilles i allò que realment ens importa: les persones.

“Canta, que la vida ho demana”

Dilluns 5 d’abril de 2021
Tarda
És dilluns de Pasqua, sortim a caminar a primera hora. El cel és rogent. De tornada fem un cafè amb llet. Escric fins a mitja tarda. Fa un sol molt temptador i anem a estirar les cames. Cullo una mica de farigola i alguns espàrrecs.

Dimarts 6 d’abril de 2021
Tarda
A la nit ha plogut. Fa més fred. Al matí tinc classe. S’ha mort l’Arcadi Oliveres, activista per la pau, anticapitalista i lluitador pels drets socials.

Dimecres 7 d’abril de 2021
Tarda
Carme Forcadell i Dolors Bassa han tornat a ingressar a la presó després que el jutge de vigilància penitenciària els retirés el tercer grau. Avui li posen la vacuna de la Covid a la mare. Escolto la cúmbia Vida de rico de Camilo. Un ritme melós i una lletra amb un missatge de positivisme que convida a ballar. Un cant a les coses senzilles i allò que realment ens importa: les persones. Quines ganes de ballar!

Dijous 8 d’abril de 2021
Tarda
Fa un dia assolellat. Encara que costi, cal prendre decisions. He demanat un permís de l’escola d’un parell de mesos, tinc molta feina d’escriptura i no dono l’abast. Avui ha quedat vist per a sentència el judici de la violació múltiple de la noia de 18 anys a Sabadell. M’indigna el tracte que ha rebut la víctima. El calvari que li han fet passar, amb un interrogatori tan dur, fent públic el seu nom i cognoms i la seva orientació sexual sense tenir en compte que era a ella a qui havia de protegir la justícia. I per si no fos prou, les gravacions s’han difós als mitjans. Ho trobo escandalós. Amb aquest exemple, com volen que altres dones s’atreveixin a denunciar?

Divendres 9 d’abril de 2021
Tarda
Ha arribat a casa un paquet que em fa feliç, el llibre Vint-i-un contes. Un recull publicat amb motiu del 10è aniversari de la revista Vallesos, on apareixen tots els contes escrits pels autors vallesans que han encapçalat la revista durant tots aquests anys. Em fa molta il·lusió formar-ne part amb “Com un xàfec d’estiu” i estar tan ben acompanyada, entre els escriptors hi trobareu Isabel Clara-Simó –a la memòria de qui està dedicat aquest llibre–, Carme Ballús, Eloi Vila, Roc Casagran, Alba Dedeu, Antoni Dalmases, Lluís Oliván, Isidre Grau, Jaume Sesé, Alba Dalmau, Xavier Bertran, Pruden Penedès, Anna Ballbona, Laura Pinyol, Mònica Boixader, Jordi Masó, Carles Castell, Antoni López, Josep Gòrriz i Joan Lluís Bozzo. A més dels il·lustradors Gisela Bonvilà, Joan Dalmases, Toni Porqueras, Eduardo Abarca, Enric Vilageliu, Eva Arrizabalaga i Ramon Vilageliu. I una coberta i contracoberta creació de l’artista de Cardedeu Cinta Vidal.
Torna el confinament comarcal. Les dades hospitalàries no són les que voldríem i cal fer alguna cosa, jo no discutiré sobre les mesures perquè no en soc especialista. Vull confiar que siguin els darrers esforços abans d’anar començant la recuperació. Hem d’agafar-nos al que tenim, la vacuna, i aquest milió de catalans que ja porten la primera dosi.

Dissabte 10 d’abril de 2021
Tarda
Vaig a la perruqueria, em convé una repassada a les puntes. Al migdia al centre d’art La Rectoria inauguren l’exposició de l’escultor Anees Maani. Plovisqueja, però costa molt muntar actes culturals i mereixen una mica de suport. L’artista d’origen jordà viu a Catalunya des de fa un temps i explora les possibilitats creatives dels materials naturals de la zona, principalment diferents tipus de fusta. Tot i el temps, hi havia bastanta gent. Les escultures estan pensades per poder-les tocar, però per culpa de la pandèmia, no ha estat possible. I val a dir que feia ganes d’acaronar-les.

Diumenge 11 d’abril de 2021
Tarda
Caminem de llevada, després faig feina a l’ordinador. Escolto la gravació de l’última entrevista que li va fer la Cristina Puig a l’Arcadi Oliveres el 15 de març, sabent que seria emesa pòstumament al FAQS. M’impressiona escoltar-lo. Tot i la mort propera, tot i haver perdut un fill, tot i que moltes coses no funcionen, era optimista perquè confiava a poder-les canviar. Em resulta admirable la humilitat amb què parlava d’ell mateix, tot un catedràtic d’Economia dient que “no sé fer re de re”, “soc un perfecte inútil”, però que si amb alguna petita cosa hi entenia “és a intentar saber què passa al món; intentar entendre’l per provar de canviar-lo”. Deia que li agradaria que el recordessin “com algú que intentava ser una bona persona i que se sentia ben acompanyat amb els seus familiars i amics”.