Penso en els pilots dels avions del bombardeig de Granollers. Què els va passar per oblidar-se de la pau?

El divendres passat a Sant Esteve de Granollers, l’Escolania de Montserrat cantava la pau, tal com ha fet més de 700 anys. I, curiosament, davant d’unes 700 persones. Pensava que cada una podia representar un any de l’Escolania, com un pas any rere any per caminar cap a la pau. El motiu? La commemoració del 80è aniversari del bombardeig que la ciutat va patir el 31 de maig de 1938 i que va provocar la mort de més de 224 persones i més de 165 ferits. “Cantar la pau” és una expressió curiosa que em cridà l’atenció en el cartell on s’anunciava l’acte dins de la desena temporada de La Música del Cel. Indica un estil de vida. És molt més que defensar la pau o lluitar per ella o desitjar-la… És proposar-la, irradiar-la, exterioritzar una vivència interior. Què és d’important el que tenim a l’interior! Com seria el d’aquells cinc pilots que premeren el botó per llançar les bombes ara fa 80 anys? Diumenge vinent és Corpus, millor dit, Corpus Christi. A molts llocs se celebraran processons. La tradició catòlica fa èmfasi en aquesta presència sagramental del Cos de Crist. És un acte de fe per als creients. Però, per a tots, també vol ser un acte per commemorar aquell que ningú l’ha superat cantant la pau: “Benaurats els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!” (Mt 5,9). Perquè mirat objectivament: quina dignitat pot ser més gran que et puguin dir fill de Déu? Doncs la té aquell que viu la pau com a estil de vida, ja sigui ensenyant-la, defensant-la o cantant-la. Però des de l’interior, des de la teva vivència més ferma, com la que té un fill amb un pare o mare. Són temps en què, més que parlar sobre la pau, l’hem de viure i mostrar-la. L’Escolania de Montserrat ve a cantar un cop en molts anys, el Corpus surt al carrer un dia a l’any… però cada un de nosaltres som cada dia pels carrers i cada dia tenim una ocasió única per mostrar pau i treballar per ella. Cada dia! No ens podem relaxar en aquesta tasca. Torno a pensar en aquells pilots d’aquells avions. Què els va passar per oblidar-se de la pau? Amb tota certesa havien sentit, com nosaltres, moltes cançons sobre la pau i coneixien les benaurances… Però a les seves vides segurament no havien “cantat la pau”.

Penso en els pilots dels avions del bombardeig de Granollers. Què els va passar per oblidar-se de la pau?

Cantant la pau arriba el Corpus