És ben cert que és una tendència, però pel bé de la preservació del patrimoni humà, seria oportú buscar fórmules per fomentar un nou comerç amb més accent local.

Si el comerç té un paper determinant en la configuració del paisatge urbà, a Granollers s’està evidenciant que s’intensifica la transformació. No és un fet excepcional i de ben segur que altres ciutats estan fent plantejaments en el mateix sentit, però la tradicional identificació de Granollers i el comerç fa especialment rellevant aquesta reflexió que, necessàriament, ha de ser compartida.
Divendres, a la gala dels Premis Porxada, en els quals el sector comercial posa en relleu l’important paper que té en la identitat de la ciutat, hi planava una certa nostàlgia. Una part notable dels reconeixements es van concedir a comerços que, per diferents circumstàncies, han acabat abaixant la persiana definitivament. Res de nou si no fos perquè, des de ja fa anys, el relleu dels comerços que tanquen arriba d’iniciatives que no han nascut a la ciutat, sinó que formen part de grans cadenes.

L’arribada d’aquestes marques posa de manifest que, efectivament, Granollers continua sent una plaça comercial atractiva, com revela la gran quantitat de vianants de la ciutat, de la comarca i de més enllà, que omplen els carrers de l’illa de vianants del centre. Però aquestes mateixes marques són les que omplen carrers d’altres ciutats i això va en detriment del poder competitiu de disposar de propostes que marquin diferències. La singularitat l’aporta un paisatge comercial amb botigues autòctones i de gran arrelament que són, precisament, les que estan sent substituïdes.

A cada tancament de botigues amb dècades (de vegades, fins i tot, més d’un segle) de trajectòria de servei, la ciutat perd part del seu patrimoni. No és només patrimoni econòmic, sinó patrimoni humà. I, si bé és llei de vida que els comerços no siguin eterns, és una oportunitat perduda que les lleis del mercat determinin que l’alternativa siguin grans cadenes que resten singularitat a la ciutat. És ben cert que és una tendència, però pel bé de la preservació del patrimoni humà, seria oportú buscar fórmules per fomentar un nou comerç amb més accent local.