Cal articular respostes creatives i arrelades en valors des d’un nou municipalisme

Som en uns moments en què des d’una visió progressista i compromesa amb la justícia global i el bé comú el municipalisme agafa una gran rellevància. Estem vivint en uns temps en què les polítiques neoliberals –i les elits que les impulsen– provoquen marginació social, l’empobriment econòmic i polític, la destrucció de pobles, cultures, ecosistemes, paisatges i mitjans de subsistència que afecten a tort i a dret contra les necessitats més bàsiques de les persones. L’agricultura industrial s’ha convertit en una fal·làcia i està sent una catàstrofe per al món i per a la salut de les persones; la privatització de l’energia i de l’aigua i la desregulació de l’habitatge motiven que hi hagi massa gent sense cases i moltes cases sense gent, sòls i aigües contaminades, la destrucció d’ecosistemes i de cultures locals, la pèrdua de biodiversitat, pobresa energètica... Per altra banda, constatem com els estats –cada vegada més empresonats per les grans corporacions multinacionals– semblen incapaços de donar respostes a les necessitats bàsiques de la gent i promouen el deteriorament dels serveis públics, com l’educació, la salut, la cultura, l’habitatge... Són Estats que deleguen en el sector privat, gairebé sempre lligat a interessos econòmics molt concrets. També, però, són temps d’un nou protagonisme social que, de forma generosa i conscient, està sembrant revoltes, revoltes diverses i interconnectades que coincideixen a situar la cura per la vida en el centre dels nostres valors i de les nostres pràctiques. Són revoltes que s’encomanen per proximitat, que entusiasmen perquè es basen en el bé comú, que obren camins –des de baix– per construir altres mons possibles. Són revoltes on no hi tenen cabuda les economies pensades des de la lògica de l’acumulació, sinó les economies socials i solidàries. Aquest context social i històric convida a repensar el paper dels municipis i dels Ajuntaments. Crec que és el moment d’un municipalisme transformador que actuï des de la proximitat; que ampliï l’autogovern i la participació –dins i fora de les institucions actuals–; que doni suport a la transició cap a models d’agricultura ecològica, a nous usos i gestió dels models energètics; que creï noves maneres de governar a partir de criteris socials, ambientals i de proximitat; que els locals municipals siguin llocs de transformació per impulsar la sobirania alimentària, la sobirania energètica i que facin efectiu el dret a un habitatge digne per a tothom i on tothom tingui accés a la cultura i a la creativitat a partir d’espais autogestionats, lluny de les burocràcies encotilladores. Aquest municipalisme ha de ser transformador i, per tant, els ajuntaments han d’impulsar al costat de la ciutadania aquest canvi social i polític de transformació. Una realitat municipal on valors com el feminisme, la solidaritat i la cooperació tinguin un paper protagonista. Un municipalisme que aposti per les economies properes justes, amb polítiques de fiscalitat ecològica i progressiva. Un municipalisme compromès amb la defensa del territori i del medi ambient i que garanteixi l’accés als drets bàsics a tot el país. Aquest municipalisme transformador ha de situar-se a l’entorn d’uns eixos que defineixen el moment en què vivim. Insistentment va brollant un món més complex que pot portar a la individualització, a noves incerteses i fragilitats. Internet i els espais digitals cada vegada ocupen més el nostre temps i les relacions entre les persones amb tot allò positiu i negatiu que significa. Sembla que la societat líquida, del risc i del coneixement, s’obre pas amb força amb el perill de crear importants bosses d’exclusió social. Davant d’aquesta situació serà molt important com es defineixin les polítiques de proximitat, de trobada, de participació i de col·laboració, igual que compartir coneixements. Un altre eix és el del col·lapse del model de creixement, un model que, des del 2008, ja es veu que és totalment insostenible. Allò que es definia com a època de bonança no era més que una falsa bombolla que al final ha acabat d’esclatar. És important no continuar per aquest camí sense sortida. No és possible el creixement indefinit en un planeta que és finit, ni el progrés tampoc no és possible sense protegir i avançar en harmonia amb els recursos naturals, entesos aquests no com a béns de negoci sinó com a béns comuns. Compte amb el que fem amb el nostre territori i els cants de sirena de tornar a un model de creixement que –ja ho sabem ben prou– és impossible si apostem per les polítiques del bé comú! Igualment, constatem el sentiment de llunyania de la ciutadania cap a les institucions i, a la vegada, un renaixement esperançador d’altres formes organitzatives, com ara les cooperatives o els ateneus, que tenen com a principi fonamental l’economia social i solidària Un context definit per a un canvi sociocultural d’època, una crisi econòmica i institucional, i un procés d’activació ciutadana conviden a repensar a fons la pràctica del municipalisme. El moment –aquest moment– ens convoca a anar més enllà d’actituds resistencials i adaptatives. Cal articular respostes creatives i arrelades en valors des d’un nou municipalisme, com a espai de reconstrucció democràtica de la política, de contribució al bé comú i de viure en harmonia amb la natura.

Cal articular respostes creatives i arrelades en valors des d’un nou municipalisme

Cap a un municipalisme transformador