Per sort, he assistit a pocs casaments al llarg de la meva vida. En tots, l’enllaç era entre un home […]

Per sort, he assistit a pocs casaments al llarg de la meva vida. En tots, l’enllaç era entre un home i una dona. Després de la cerimònia, quan les copes de cava m’havien fet efecte i els assistents portaven les corbates al cap, fèiem allò d’incitar als nuvis a besar-se damunt de la cadira. Us imagineu cantar: “Que es facin un petó, un d’heterosexual!”. A alguns racons del món s’ha prohibit projectar Lightyear, una pel·lícula infantil de Disney i Pixar. El motiu és un petó lèsbic. Repeteixo: petó lèsbic. Les mostres d’afecte entre persones de diferent sexe són vàlides, per això no cal puntualitzar. La resta s’han de quedar dins d’un armari. Avui dia, hi ha persones que no tenen dret a ser representades al cinema, ni tampoc d’estimar i ser estimades. Els petons són únicament petons sempre, més enllà de qui els faci i qui els rebi. Una altra empresa que també està sent boicotejada per una marea homòfoba, és Danone. Em sento directament afectada com a defensora de l’amor, el sexe, la llibertat, i també els iogurts. En aquest cas, l’empresa de làctics ha versionat cartells històrics, de manera que les famílies tradicionals han estat substituïdes per famílies diverses. Sota el lema #NutriendoLaDiversidad es reivindica que en una llar, l’important no és l’orientació sexual de les persones, sinó l’estima, cura i respecte que hi ha entre elles. Els homòfobs han sortit de les seves cavernes i s’han dirigit a pas militar a Twitter on han contraatacat amb un agressiu i, alhora, ridícul #EnMiCasaNoEntran. No puc evitar imaginar-me un Danonino gegant i violent irrompent en una casa adossada, mentre la família està acabant de sopar un iogurt de marca blanca. L’odi que ha sepultat a Lightyear i Danone està patrocinat per l’heteropatriarcat, que defensa una única manera de ser home, una única manera de ser dona, i en conseqüència, una única manera de formar una família. El col·lectiu LGTBIQ+ hi posa seny, i fa explícita la infinitat d’amors i famílies que existeixen. En concret, Lightyear ha mostrat una dona i la seva esposa fent-se un petó. La controvèrsia no té origen en el petó, al cinema infantil fa anys que se’n veuen, de petons i relacions sentimentals: A la Bella dorment i Blancaneu, un home les besa quan han perdut la consciència, és a dir, sense el seu consentiment. La Sireneta ho abandona tot, fins i tot la seva veu. No oblidem a la Bella, que s’enamora d’una bèstia. Aquest conte va ser creat perquè les nenes acceptessin matrimonis forçats amb homes molt més grans que elles, les autèntiques bèsties. Finalment, els prínceps i les víctimes de múltiples abusos es casaven i vivien feliços per sempre més. Aquestes pel·lícules feien realitat les famílies que l’heteropatriarcat contempla, dones que per alguna raó es trobessin en una situació de vulnerabilitat: adormides i inconscients, fossin menors d’edat o no tinguessin veu. A les llars tradicionals, l’home és el cap de família i es comporta com a tal: treballa a l’esfera pública, condueix el cotxe familiar, dirigeix la barbacoa els diumenges i s’empassa els iogurts que compra la seva esposa. Visibilitzar dues dones formant una família és un atac directe a les cases on homes i dones es comporten en funció del gènere. Lightyear i Danone fan trontollar la jerarquia en la qual els patriarques seuen damunt la cúspide. #EnSuCasaNoEntran els iogurts, els petons entre persones del col·lectiu LGTIBQ+ ni res que dilueixi la seva posició de poder i domini.

Per sort, he assistit a pocs casaments al llarg de la meva vida. En tots, l’enllaç era entre un home […]

Cap petó dins l’armari