A hores d'ara, podem veure la plaça de Joan Alsina sense cap alzina, els pins vells del Casino en perill i arbres centenaris sense cap mena de futur

El dia que vaig llegir que Publi Estaci –el poeta romà nascut a Nàpols l’any 61 a.C.– havia escrit allò de “planteu arbres que aprofitin a una altra generació” segurament jo m’ho vaig creure. Deuria ser molt jove. Encara no estava contaminat per la dura realitat d’avui. Era el març de l’any 1978 quan en Jaume Viure, l’últim alcalde de la dictadura, va ampliar el parc dels Pinetons amb la nova zona verda al costat de l’avinguda Onze de Setembre, i que més tard es va batejar com a Parc Pompeu Fabra. En Jaume Viure era un empresari-jardiner que, en aquell temps, era una referència, però que també va tenir la visió d’una vila on els arbres i els jardins fossin la seva prioritat. Aleshores, molts veïns van plantar el seu arbre. Uns anys abans, el febrer del 1968, el cronista Pere Comas havia escrit un article a la revista Vallés en el qual ens explicava: “A Cardedeu sempre hi ha hagut molta afició a plantar arbres a les vies públiques. Ara se’n plantaran a la plaça Joan Alsina, i aquests darrers dies hem vist la plantació d’uns 170 arbres a l’avinguda Adolf Agustí, i la majoria de carrers de l’eixample tenen plantacions d’arbrat…” El mateix Pere Comas intitulava el seu article amb els mots escaients de Cardedeu, amiga dels arbres. I ens ho hem continuat creient. Després de la gran riuada del 1962, es va redreçar la riera i l’Ajuntament, que presidia en Jaume Viader, va plantar tots els plataners que avui veiem al passeig del mestre Alexandri. Recentment, en aquest mateix passeig es van continuar plantant alguns nous exemplars d’arbres novells. Fins aquí, tot correcte, oi? Però no ens podem pas enganyar. Ara hi ha algun tècnic eixerit que, quan veu un arbre d’una certa edat, li ve una mena d’esgarrifança i corre a dir que l’arbre està malalt. Fa un temps, doncs, a Cardedeu hi ha una epidèmia malaltissa dels nostres arbres. Ens hem de posar alerta perquè qualsevol arbre que sembli una mica vell es troba perillosament amenaçat de mort. O d’assassinat… És com si els nostres avis que tenen una bona edat, en lloc de cuidar la seva salut i vetllar per la seva vellesa, penséssim en la seva eliminació. És així com, recentment, el mes d’abril passat, una bona colla d’arbres del carrer Verge del Pilar, de prou antiguitat per ser respectats i estimats, van ser tallats sense cap mena contemplació. I a mi, sabeu, no em valdrà pas cap excusa, que n’hi haurà a dojo. Diran que les obres d’uns pisos del costat requerien la seva eliminació; diran que estaven malalts; i finalment el tècnic eixerit ens dirà que quan acabin les obres se’n plantaran de nous. I se’n rentarà les mans sense més. I el tècnic es quedarà tan ample. No hem d’oblidar que el 1999 també es van matar una bona colla d’arbres al barri de la Granada, injectant-los verí. Aquells no estaven pas malalts: només feien nosa. I també cal recordar que, quan un arbre és mort i desapareix, queda el forat i la soca com un record per sempre més. Això passa a Cardedeu, que algú va dir que era “amiga dels arbres”. I més tard també ens caldrà deixar un entranyable record pels pins de l’antic i pobre Casino d’estiuejants dels Pinetons. És allà on l’Ajuntament ha comprat aquell espai abandonat per fer-hi pisos assequibles per a la gent gran. Potser també una lloable idea social que voldrà dir eliminar una desena de pins centenaris que formen part del patrimoni del parc municipal? A la vista de la recent matança d’arbres del carrer Verge del Pilar, sembla que a la gent que mana la nostra vila –o dels serveis tècnics de parcs i jardins– els interessa ben poc el manteniment dels nostres arbres centenaris que han vist els pas de les generacions de cardedeuencs. CARDEDEU ALS ANYS 60 En Pere Comas deia aleshores, en aquells anys 60, que “a la majoria de carrers i places hi ha plantacions d’arbres d’ombra” i que amb relació als seus habitants “Cardedeu és de les viles del seu entorn que té més arbres plantats, estimant-se que són més de 4.000 els que hi ha a les vies publiques. O sigui, que correspon, almenys, a un arbre per persona”. També podríem recordar les festes de l’Arbre del Poble Sec, i mantenim a la nostra memòria l’alcalde Viader, regant ell mateix els plataners de la riera perquè fessin ombra més de pressa. Aleshores, Cardedeu era una vila que estimava els seus arbres. A hores d’ara, podem veure la plaça de Joan Alsina sense alzina, els pins del vell Casino en perill imminent i arbres centenaris sense cap mena de futur. Ningú no rega els arbres dels nostres parcs i dels nostres carrers; ningú no estima els nostres arbres vells. Quan sembla que arriben a una bona edat, la serra és ben amatent a segar la seva llarga vida. I mentrestant tenim la cara de plantar aquell títol ostentós de “Vila florida” a les entrades del poble, que deurien treure’s de la màniga els tècnics de parcs i jardins, mentre dormien els que es dediquen a posar aquell títol ufanós i adjudicar títols a dojo. A Cardedeu, mentre estem llegint aquest article, un nou arbre haurà caigut abatut. A Cardedeu, a una nova generació, li serà molt difícil gaudir dels arbres que haurem plantat nosaltres…

A hores d'ara, podem veure la plaça de Joan Alsina sense cap alzina, els pins vells del Casino en perill i arbres centenaris sense cap mena de futur

Cardedeu, amiga dels arbres?