Canviar els noms dels carrers per canviar el món
Passejar i badar per qualsevol vila o ciutat del Vallès Oriental és fer-ho pel passat. I no només pels edificis centenaris o els monuments antics, també –i potser sobretot– pels noms dels carrers que es trepitgen. Allò que es llegeix a les plaques de les cantonades parla molt del que pensa un poble: fixa com està fent memòria, a qui vol honorar i a qui vol oblidar. I la realitat és amarga: mirant els carrers, sembla que el Vallès Oriental només l’hagin fet homes.
Segons l’anàlisi que publica avui EL 9 NOU, només 1 de cada 10 carrers de la comarca està dedicat a una dona. És una dada escandalosa, injustificable, perquè nega l’evidència que homes i dones contribueixen a parts iguals a construir la societat. El nom més repetit a la comarca és Montseny, però els més homenatjats són l’home Jacint Verdaguer i la dona Mercè Rodoreda. Ella, però, de forma anecdòtica.
A propòsit d’aquestes dades, caldria repensar com és el Vallès Oriental del present i com vol arribar a ser en el futur. La memòria pública no és neutra ni casual, hi intervé la política. Per això, quan es proposa rebatejar amb noms de dones carrers nous o existents la reacció a vegades és visceral, perquè no és només una placa, és una batalla pel relat. En aquest cas, però, el relat del masclisme no hauria de triomfar tan còmodament.
S’argumentarà que aquests canvis molesten, que són una despesa o una obsessió simbòlica. Però tot canvi genera incomoditat i tot canvi té un cost. Asfaltar un carrer o instal·lar un semàfor costa diners i ningú no ho discuteix, perquè milloren la vida de la gent. Canviar el nom dels carrers, també.
Com pot ser que només un 10% dels carrers portin nom de dona? I no és que no hi hagi dones que s’ho mereixin. És que no s’han volgut veure, s’ignoren. Dones que han fet possible el món tal com és ara no tenen un espai al mapa. Cal revisar-ho i cal revertir-ho. I no pas per corregir el passat, sinó per construir un futur millor. Un futur on la memòria sigui plural, justa i compartida. Un futur on, passejant pel poble, tots i totes, tothom, s’hi pugui reconèixer.