Com veus, Quino, els teus personatges continuen sent actuals i necessaris

Cada cop tinc menys temps per escriure aquests articles que tant m’agrada fer i en els quals intento transmetre pensaments, reflexions, impressions, sensacions, anècdotes, vivències, algun coneixement i, evidentment, opinió. Tot i la manca de temps, no m’he pogut estar de fer-vos aquesta Carta oberta perquè precisament els dos darrers articles que he escrit en aquestes mateixes pàgines [vegeu EL 9 NOU del 27 de març i del 5 de juny] parlava de i amb la Mafalda, aquest personatge entranyable que vas crear per a una campanya publicitària d’electrodomèstics que no es va arribar a fer i que va acabar convertint-se en el teu personatge més famós, des de la tira gràfica que vas publicar fins al juny de 1973 a les pàgines del setmanari Primera Plana després de publicar-se una primera història a Leoplán el 29 de setembre de 1964. Que fort! Te’n vas anar l’endemà del 56è aniversari de la Mafalda. No sé si vas tenir temps d’acomiadar-te d’ella i dels altres personatges, aquells que amb tant d’encert vas crear i a qui vas donar vida i veu. Suposo que no estaves per a històries el dia abans d’anar-te’n “de vacances”, com diria l’Ovidi Montllor. T’he de confessar que hi ha moltes coses teves que no he sabut fins ara, com això de la campanya publicitària o, fins i tot, el teu nom sencer, Joaquín Salvador Lavado Tejón. Jo només sabia que et deies Quino i que vivies a l’Argentina perquè els teus pares hi havien emigrat des de Fuengirola (Màlaga), però no sabia que et deien Quino per distingir-te del teu oncle il·lustrador Joaquín, al costat del qual vas descobrir la teva vocació ja de ben petit i que t’ha convertit en el gran humorista gràfic que ets i seràs sempre. Perquè tu te n’has anat, Quino, però els teus personatges queden. La Mafalda, utòpica, feminista i ecologista en aquells grisos anys 60 i 70, i la seva família i amics: els seus pares, sempre sorpresos amb aquesta filla; el Manolito, que amb la seva sinceritat ingènua feia caure totes les màscares; la Libertat, sempre tan petita; el Felipe, la Susanita... Uns personatges que, com s’ha dit molt aquests dies, queden orfes amb la teva mort, i alguns dels quals avui s’apleguen com figuretes en el monument d’homenatge espontani que et van fer davant de casa teva a Buenos Aires. El que no tinc clar és si amb la teva mort els teus personatges queden orfes o si, precisament ara que tu no hi ets, han de prendre vida pròpia per tornar-nos a obrir la ment i ajudar-nos a veure la realitat, la nostra realitat d’ara, amb els ulls de la Mafalda, del Manolito o de la Libertat, que continua sent tan petita i que, tot i que passin els anys, no creix. De fet, a mi em passa a vegades: quan tot va massa de pressa, que recordo –i m’identifico– amb aquell clam de la Mafalda de: “Paren el mundo que yo me bajo.” O quan a les Cimeres Mundials del Clima els representants dels diferents països parlen i parlen i parlen fins ben entrada la matinada per acabar arribant a aquell no-res que anomenen acord de mínims, em ve al cap la imatge d’aquella vinyeta que vas fer fa tants anys de la bola del món amb un cartell penjat que diu: “Irresponsables trabajando” i la Mafalda que se’n va enfadada. O quan, en una altra vinyeta, la professora del col·le diu que si algú no ha entès alguna cosa que pregunti i el Manolito aixeca la mà i, quan la professora li pregunta què és el que no ha entès, ell li diu que des del mes de març que no entén res. I això mateix em passa a mi, penso, que des del març d’aquest any 2020 en què el coronavirus va irrompre en les nostres vides que no entenc res. Com veus, Quino, els teus personatges continuen sent actuals i necessaris. O sigui, que per a mi no te’n vas, sinó que hi seràs sempre a través dels teus personatges. I com diu la Mafalda en una vinyeta que t’ha dedicat l’il·lustrador colombià Chris Perea (@cornspiration) amb motiu de la teva mort, però –sobretot– de la teva vida i de la teva obra: “Yo no me fui con él porque tengo que seguir cambiando el mundo.” Gràcies per tot i descansa en pau, Quino, que els teus personatges continuen ajudant-nos, obrint-nos la ment i fent-nos riure.

Com veus, Quino, els teus personatges continuen sent actuals i necessaris

Carta oberta al Quino