Et dono les gràcies pel que vas fer per nosaltres

A tu, mossèn, a tu que vares ser el nostre consiliari d’escoltisme de l’Agrupament de Noies Guies Anna Frank tants anys i més. A tu, mossèn Cardús, que et dèiem totes, a tu, que sempre vas estar amb nosaltres en una edat difícil de l’adolescència.

Escric ara amb certa timidesa, escric ara plenament conscient per contar el que ens vas ensenyar i ajudar. Sempre he dit la gran importància que vàrem tenir de poder viure i sentir unes noies joves plenes d’energia i de ganes de gaudir de la natura, de l’amistat que encara avui perdura i del goig de conèixer Déu sense ombres.

Només vull dir que sempre vas estar al nostre costat quan et necessitàvem per explicar-te els problemes o situacions que passàvem i que en aquells moments per a nosaltres possiblement eren immensos: de família, de sentiments, d’estudis, d’amistats i enamoraments fogosos que patíem, i tu senzillament ens escoltaves.

Com recordo les acampades a Marata en aquell bosquet que encara tinc gravat al cor, on feien els campaments de Setmana Santa i les celebracions especials de les promeses de noies guies i l’altar de troncs del bosc que muntàvem amb cordills i alegria.

Tot plegat ha estat fonamental per tirar endavant les nostres vides i que ara actualment cadascuna de nosaltres porta les seves motxilles; no eres el nostre cap, però hi eres, i per a nosaltres això era important.

El dia que vàrem venir a dir-te el darrer adeu a l’església de Santa Coloma de Marata et vàrem cantar l’Adeu, adéu, Vell pelegrí, el Cant de la ruta i altres cançons que ens sorgiren. A tu, mossèn, al qual et vaig anar seguint més o menys en els concerts que es feien a Marata i en altres activitats culturals, no puc deixar de dir que vas ser un puntal de la nostra joventut.

Al llibre Els relats de la Rosa, de la col·lecció Marcòlic d’editorial Alpina publicat l’any 2021, presentava un centenar d’escrits que havien sortit especialment en aquest periòdic, EL 9 NOU. A les pàgines 192-196, de data 6 de novembre de 2020, va sortir publicat l’article titulat Per a tu mossèn. Aquest article recollia les opinions d’unes quantes noies guies. A l’article, cadascuna d’elles explicava les vivències i agraïments envers tu.

Senzillament, mossèn Josep Cardús, ara, avui i a la vellesa et dono les gràcies pel que vas fer per nosaltres. Necessitava dir-ho.

Així como sento profundament i respecto el dolor de la Maria Forns i les hores fosques que va viure esperant ajuda per poder sentir la seva adolescència i obrir les ales a la seva llibertat i que va caure a l’abisme de la solitud i la por.

Què va passar mossèn? La teva resposta rau a l’espai.