La inferioritat de condicions del català
Quina llengua es fa servir en primer lloc a Catalunya quan cal comunicar-se amb algú altre? Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el castellà s’imposa quan arrenca una conversa per al 47,5% de la població, mentre que el català amb prou feines supera el 29% i l’11,8% de la gent ho fa indistintament en català i en castellà. Aquestes no són gens bones notícies per a una llengua, la catalana, que es troba en inferioritat de condicions en tots els sentits respecte a llengües d’abast global.
Als habitants de les dues ciutats més poblades del Vallès Oriental, Granollers i Mollet, els manca una relació més intensa i activa amb el català segons les estadístiques. A Catalunya el 32,2% de la ciutadania mai no parla català a l’àmbit familiar, i a Mollet aquesta xifra s’enfila fins al 42,9%, gairebé 10 punts més. En un altre sentit, només el 25,1% dels granollerins fan servir sempre el català a la feina o a l’escola, gairebé tres punts per sota de la mitjana catalana.
Hi ha molts motius que expliquen aquesta realitat que empeny el català a la seva minorització. N’hi ha d’externs, com la convivència amb el castellà, una de les llengües més parlades del món. Sense una protecció legal convençuda –que ara mateix no es garanteix prou ni des de Madrid ni des de Catalunya– sembla lògic que la llengua més parlada acabi per menjar-se la petita. També es fa servir sovint l’argument de l’arribada de nouvinguts d’arreu. És cert, igual que ho és que, amb voluntat, l’origen no ha de ser impediment per aprendre i utilitzar el català. Gràcies a l’escola, en el cas de petits i joves, i els cursos de català dels Centres de Normalització Lingüística, en el cas d’adults, milers de persones tenen l’oportunitat de fer un pas de gegant en la seva integració al país.
I finalment, un motiu intern: cal revertir la baixa autoestima dels catalanoparlants que canvien de llengua perquè pensen que els interlocutors no els entendran en català. El 95,9% dels ciutadans diuen que l’entenen (el 86,8%, bé, i el 9,2%, amb dificultat). Per tant, el que cal és fer-lo servir a tothora i ampliar els espais d’ús a la vida quotidiana.