Em preocupa que la moderna fusió lingüística de català i castellà a les aules doni lloc al 'catanyol'

“Yo tengo un chiringuito / a orilla de la playa. / Lo tengo muy bonito / y espero que tú vayas.” En Jep Cabestany cantava aquesta cançó al seu programa de La competència de RAC1 quan els mitjans es feien ressò de l’últim capítol del català a la Unió Europea (UE): mentre les converses per reconèixer-hi l’oficialitat del català han quedat a un segon pla, les seves principals institucions l’han reconegut com a llengua de comunicació amb la ciutadania. Això, tal com podem llegir al web de la Generalitat, tan sols vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català als seus organismes i que té dret a rebre una resposta en la seva llengua. El matí que es feia pública la notícia, en Jep Cabestany ho va aprofitar per fer-ne mofa comparant-la “amb una més del chiringuito (la pantomima) de la UE”. Quan escoltava aquesta sonata d’en Jep Cabestany, de seguida vaig recordar la discussió que havia mantingut amb la meva cap d’àmbit aquella mateixa setmana. Pràcticament, acabàvem d’engegar motors a l’institut i el curs escolar 2024/2025 començava a rodar. Jo ja havia enllestit la programació didàctica d’enguany: com a professora de llengües oficials, el meu centre em demana que elabori una programació conjunta per a l’ensenyament i aprenentatge del català i del castellà. És a dir, una única programació de llengües oficials. Ara bé, un cop més, havia creat dos classrooms (dues plataformes digitals on l’alumnat pot consultar els materials del curs): un per a les unitats (projectes) en català i un altre per a les de castellà. Perquè sí, confesso que, a diferència d’altres companyes –que es veuen amb cor d’impartir sessions de llengua on alumnat i professorat es poden dirigir indiferentment en una llengua o altra–, jo em salto alguna de les indicacions del meu àmbit i tiro pel dret: faig sessions de català i faig sessions de castellà. Ja no només perquè el nostre alumnat sigui majoritàriament castellanoparlant i, per tant, vulgui assegurar un espai de parla i treball en català; sinó perquè em preocupa que aquesta moderna fusió lingüística a les aules doni lloc al catanyol. Així que quan em qüestionen que hagi creat dos classrooms i em recorden que des del nostre centre “treballem les competències lingüístiques; no el català i el castellà”, jo sento al Jep Cabestany de nou cantant: “El chiringuito, / el chiringuito, / el chiringuito...”

Em preocupa que la moderna fusió lingüística de català i castellà a les aules doni lloc al 'catanyol'

‘Catanyol’