Però també és saber que em sento vital, que he guanyat confiança i seguretat.

Dilluns 27 de juliol de 2020
Capvespre
És molt aviat, però l’aire ja és calent. El Regne Unit imposa la quarantena als passatgers que viatgin a Espanya. Rebo un correu del director general de la Policia quan ja pensava que la queixa formal presentada a la comissaria de Mossos de Granollers quedaria en paper mullat. Imaginava que la resposta –si m’arribava– vindria de la mateixa oficina. És gratificant que el director general faci autocrítica i es disculpi pel tracte dispensat pels agents que em van atendre, que agraeixi que els fes arribar la queixa i que em comuniqui que la trametrà als caps de la comissaria en qüestió perquè valorin quines accions cal realitzar per donar millor resposta en incidents similars.
Ha mort l’Olivia de Havilland, la Melani a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué, tot i que jo sempre he sigut de la lliga de la Scarlett, la Vivien Leigh.

Dimarts 28 de juliol de 2020
Tarda
El dia s’ha llevat núvol i xafogós, caminem a contrapel. El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya fa cas a la Fiscalia i suspèn el tercer grau a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Em bull la sang! No és justícia, és venjança!

Dimecres 29 de juliol de 2020
Tarda
Després de 15 dies, el govern de la Generalitat aixeca el confinament a Lleida i als sis municipis del Baix Segre. La Fiscalia demana que se suspengui l’article 100.2 dels presos polítics, com ja s’ha fet amb Carme Forcadell.

Dijous 30 de juliol de 2020
Migdia
Continua l’onada de calor. Quan torno de caminar anem a la platja una estona.

Divendres 31 de juliol de 2020
Nit
Surto a caminar. La riera està pràcticament seca. Carme Portaceli és la nova directora del TNC, la primera dona a ocupar aquest càrrec des que es va inaugurar fa 24 anys.
És el meu aniversari. Fer anys és celebrar la vida, aprendre a estimar-se. Acceptar que aquelles minis que portava quan tenia 20 anys ja no em queden bé –tot i que encara en guardo un parell–; que el mono elàstic negre dels 30 ja no me’l tornaré a posar; que dels 40 als 50 he anat sumant algunes arrugues. Però també és saber que em sento vital, que he guanyat confiança i seguretat. Que estic amb qui vull estar. Que faig allò que em ve gust i que m’il·lusiono i somnio i tinc mil projectes que em fan feliç. Que tinc el privilegi de viure com a mi m’agrada. I que he après a relativitzar; a valorar les petites coses i a aquells que tinc al voltant. I m’aixeco cada nou dia amb dos propòsits: ser millor persona i gaudir de la vida.
Sopem al jardí per celebrar-ho. Hi som tots, els que seuen a taula i els enyorats. Em sento afortunada de tenir tanta gent que m’ha dedicat una estoneta per fer-me feliç. Sens dubte és el millor regal.

Dissabte 1 d’agost de 2020
Tarda
Els gerds del jardí comencen a madurar, n’assaboreixo algun. Vaig a l’exposició fotogràfica “La catedral del Vallès”, de l’Enric Planas a la Mongia, dedicada a l’església de Sant Pere de Vilamajor. Quedo enlluernada, sobretot dels plafons grans on es poden distingir detalls de l’interior que ni tan sols havia pogut valorar en viu. Al mur de ceràmica del presbiteri, de l’Albert Cubells i la Glòria Ortega, se n’aprecien els petits gravats del mar de dofins, així com el ventall de tons torrats, que van de l’avellana clar, passant pel xocolata, fins al color de la mel fosca d’eucaliptus o el burell. La serp ceràmica, també d’en Cubells, que s’endinsa reptant per terra fins al fresc de l’Apocalipsi. Ressaltada amb un joc de llums que amplifica l’efecte de volum i que fa destacar molt més els vius colors de la capella fonda de l’Adam Kislhegui i la Marta Chinchilla. La foto en perspectiva de la nau, on llueixen sobretot les seves dimensions, la solidesa dels nervis de les voltes, la forja de formes arrodonides de la creu i el pòrtic d’en Josep Plandiura, així com els bancs forjats de l’Enric Miquel i el rosetó il·luminat. Estarà exposada fins al 13 de setembre, no us la perdeu!

Diumenge 2 d’agost de 2020
Tarda
Anem a la platja a la Costa Brava, tot i que és aviat, ja està força ple. El mar, el sol i El carrer de les Camèlies de la Mercè Rodoreda, un còctel fantàstic. Marxem quan es comença a omplir.
A la tarda, segueixo el consell de l’Anna Maria Vives, amiga del Facebook, i miro la pel·lícula Más que madres, protagonitzada per Angela Basset, Felicity Huffman i Patricia Arquette. Una comèdia molt recomanable per passar una bona estona.