L’escola Pereanton, amb els seus 100 anys de història, continua bategant al ritme de la ciutat de Granollers

Segurament hi ha poques entitats o associacions a Granollers la història de les quals hagi anat tan lligada als batecs de la ciutat com l’escola Pereanton. L’any 1918 Genís Pereanton va fer una donació a la ciutat de 100.000 pessetes perquè es construís una escola al solar de l’antic Convent de Sant Francesc per tal de contribuir a la millora de l’educació i de la cultura a la ciutat. Per acabar de cobrir els costos, es va crear la Comissió Popular Proescoles Pereanton i el 19 d’octubre de 1919 es va inaugurar l’escola. Les donacions de prohoms, indianos, benfactors de l’època per construir escoles no és un fet rar. Part de la gran tasca pedagògica portada a terme per l’Ajuntament de Barcelona es va poder fer a partir d’aquests tipus de donacions. L’arquitectura de l’escola va significar un gran canvi. Construïda per l’arquitecte Jeroni Martorell –que anys més tard va fer les escoles de Palou–, aposta per un centre amb grans finestrals per on pogués entrar l’aire i la llum, amb guarniments interiors i amb passadissos amples per fer activitats fora de les aules. Hem de tenir en compte que fins llavors la majoria d’escoles estaven molt abandonades i situades en llocs insalubres com ara golfes o en locals rònecs on s’amuntegaven els alumnes. Les Escoles Noves van significar una nova concepció de l’escola i de la infància i des d’un primer moment van gaudir d’un gran prestigi a la ciutat. Aquesta concepció nova va anar acompanyada també de nous mètodes d’ensenyament, com ara la divisió per edats. S’inicia també l’ensenyament en català, en una època en la qual els nous corrents pedagògics es van estenent arreu de Catalunya i que també arriben a l’escola Pereanton. Fa uns anys vaig conèixer una persona gran que no va poder estudiar però que escrivia perfectament el català. Em va explicar que “les primeres lletres” les va aprendre al Pereanton a l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest dictador no tenia cap interès per l’escola primària, la considerava de segon o de tercer ordre i la va deixar estar. Al temps de Primo de Rivera, encara que amb restriccions, a les Escoles Noves es va continuar ensenyant en català. L’esdeveniment de la República va significar un gran esclat d’iniciatives i moviments, entre els quals el de l’educació. Nous mètodes pedagògics es van escampar arreu, com ara l’escola activa, el coneixement i estimació de l’entorn, l’atenció a l’alumne, l’art... O nous valors, com ara els de la ciutadania o el de la justícia social. Són força els treballs i textos fets pels alumnes de l’escola que es conserven i que testimonien que aquestes pedagogies també es portaven a terme a l’escola. Durant l’època de la República en guerra, la Generalitat va a passar a tenir les competències plenes en educació i va desenvolupar el millor sistema educatiu que hem tingut mai, el CENU (Consell d’Escola Nova Unificada). Val la pena remarcar que el pressupost més gran de la Generalitat en temps de guerra va ser el que es va destinar a l’educació. A Granollers totes les escoles van passar a ser Grups Escolars i l’escola Pereanton es va anomenar Grup Escolar Lluís Castellà. Lluís Castellà va ser un mestre que a inicis del segle XX va exercir a Granollers i que era seguidor de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Per aquest motiu va ser acusat pel caciquisme i el clergat local, detingut i condemnat a sis anys de presó. Al cap de quatre anys el van deixar sortir, greument malalt, per morir als pocs mesos el Cap d’Any de 1913. Un mestre que ni Granollers ni la comarca no ha d’oblidar. La vivència dels bombardejos va ser un altre dels moments paral·lels, en aquest cas de dolor, que van viure l’escola i la ciutat. La nit del franquisme, massa llarga per a tothom, també ho va ser per a l’escola, com a molts altres centres de Granollers. Els mètodes avançats van desaparèixer del tot i molts mestres, amb algunes excepcions, van exercir el seu treball com a purs funcionaris del règim. La nova Ley General de Educación del 1970 va incorporar un article –concretament l’1.3– que parlava de “la incorporación de las peculiaridades regionales” i “del cultivo de las lenguas nativas”. Malgrat que l’article no es va desenvolupar mai, Òmnium Cultural ho va aprofitar per pagar un bon nombre de mestres perquè, d’acord amb els ajuntaments, fessin classes de català a les escoles estatals. El mestre que va tornar a introduir el català a la Pereanton va ser l’inoblidable Jaume Maspons, que després seria periodista d’EL 9 NOU. Els nous aires pedagògics que es respiraven a la comarca a finals dels anys 70 i durant els 80 van trigar a arribar a Granollers i l’escola continua en el centre de molts debats. L’any 1985 el 50% dels alumnes van passar a formar part de l’escola Salvador Espriu. Es va parlar també d’enderrocar el seu edifici i de convertir l’espai en una gran plaça. Però l’any 2005 un acord entre l’Ajuntament de Granollers i el Departament d’Ensenyament va possibilitar un canvi de direcció i l’entrada de noves mestres, que va comportar un tomb radical, iniciant una línia de bona pedagogia i amb un projecte musical molt engrescador que l’ha convertit en un referent per a la ciutat. L’escola Pereanton, amb els seus 100 anys de història i situada al cor de Granollers, continua bategant al ritme de la ciutat, amb la seva història, amb els seus esdeveniments... I per molts anys! L'escola Pereanton als anys 20 / Autor desconegut (AMGr-Arxiu d'Imatges)

L’escola Pereanton, amb els seus 100 anys de història, continua bategant al ritme de la ciutat de Granollers

Cent anys de les Escoles Noves