La Rebel

La trona continua sent del cul dels homes blancs heterosexuals i amb un cert benestar econòmic / Imatge: Cassandre (1901-1968) / Smithsonian American Art Museum La regla és al centre del debat públic. I l’avortament. I les baixes de maternitat que s’han d’allargar tant sí com no perquè tot plegat –això de tenir fills i treballar– tingui una mica de sentit. I la violència de gènere. I les sentències per violacions que condemnen estrelles del futbol. I Chanel també és al centre. La dona ho és, sembla. Omplint els debats a les xarxes i als bars i també, sobretot, per sort, gràcies, ja era hora, omplint una mica l’agenda política i les lleis. Estic molt a favor de la baixa remunerada pel dolor menstrual. Si sou homes i no n’heu tingut mai: calleu, si us plau. Dir qualsevol ximpleria sobre el tema seria com quan dieu que parir és com que et donin una puntada de peu als testicles. Per això una dona que pareix està de mitjana 10 hores i s’esqueixa literalment, i un home que ha rebut una puntada de peu en cinc minuts estarà dret. No. No em digueu feminazi ni exagerada ni cap d’aquestes merdes. Calleu, de debò, que per fer-ho, de tant en tant, no passa res. I us ho dic així, amb aquest to una mica enfadada, perquè ja sé que em direu que no sou d’aquests i que això de la baixa per menstruar ho enteneu i tal, però són els homes els que es posen les mans al cap perquè el centre del debat i de les lleis i una mica de la vida l’estiguem assolint les dones. I és normal –suposo– que quan has estat a la trona de la vida durant tota la vida que ara et diguin “Ei, aquí, on recolzes el braç, cedeix-lo a una altra” ha de fer ràbia. I sí, he dit “aquí, on recolzes el braç de la trona de la vida” i no “la trona de la vida” perquè per molt que anem assolint espais i normatives que ens ajuden, i que anem prosperant en una lluita camí de la visibilitat i la igualtat, la trona continua sent del cul dels homes blancs heterosexuals i amb un cert benestar econòmic. La resta ens conformem –encara– amb el braç de la trona, els peus de la trona, el darrere de la trona. Amb un objectiu de fer-lo compartir, és clar, però sabent que és un objectiu a llarg termini. I no em digueu que el que us empipa de tot això no és que beneficiï les dones sinó que només beneficia una part de la societat perquè no m’ho crec. No us he vist indignats per l’IVA de la viagra al 4% d’IVA quan el de les compreses i els tampons està a un 10%. Quan compreses i tampons i copes menstruals són tan necessaris com l’aire per respirar. Els que us poseu les mans al cap pensant que totes les dones agafaran baixes per menstruar perquè som així, mentideres i aprofitades, què us sembla si en parlem d’aquí a un any? Mentrestant, accepteu, tranquil·lament, que ens acostem al centre, les dones. No ho dic com a amenaça, ho dic com a esperança. Perquè ens toca el centre, perquè no sabem què és ser-hi i perquè, us ho prometo, no ens el volem quedar. Ens hi volem quedar per sempre, sí, però sense que ningú no n’hagi de marxar. Igual com estaríem disposades a compartir el 100% de lab baixa per menstruar, si compartíssiu també el dolor i la incapacitat que suposa, a vegades.

La Rebel

Al centre