Cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils
Dimecres es complien exactament cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils comesos per una cèl·lula gihadista formada per una desena de joves de Ripoll. La celebració ha deixat un regust agredolç. El minut de silenci de l’acte d’homenatge a les víctimes que es va fer al pla de l’Ós de la Rambla, el mosaic de Joan Miró on va finalitzar el seu recorregut mortífer la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub, va ser interromput pels crits d’unes desenes de manifestants. La seva més que justificada reivindicació de reclamar saber tota la veritat dels atemptats del 17-A va quedar entelada per la manca de respecte cap a les víctimes i les seves famílies. Tots els partits polítics –també ho va fer Junts, tot i que la seva presidenta, Laura Borràs, va anar a saludar els manifestants en finalitzar l’acte– van condemnar l’acció, que fins i tot va comptar amb moments de tensió en què un dels concentrats van increpar familiars de les víctimes. És una llàstima, perquè precisament les víctimes, que durant aquest temps no han comptat amb tot el suport que es mereixien per part de les administracions, són les primeres interessades en què se sàpiga tota la veritat. La negativa per part del PP, el PSOE i Ciutadans a crear una comissió d’investigació dels atemptats al Congrés per aclarir, entre d’altres, les possibles relacions de l’imam Abdelbaki Es Satty amb el CNI, els serveis secrets espanyols, només ha fet que augmentar els dubtes i alimentar les teories conspiratives.
A Ripoll, d’on eren els autors dels atemptats, cada cop que es recorden els fets és com furgar en una ferida. És una mostra més que encara supura. Els fets són tan inexplicables i tan greus que costarà molt temps pair-ho. No parlar-ne no és la solució. S’ha treballat i s’ha fet feina de formiga per recosir la fractura social que va suposar que un grup de joves del municipi, aparentment arrelats, es radicalitzessin fins al punt de ser capaços de matar altres persones. Un terreny com aquest és l’idoni per a l’aparició de discursos xenòfobs que des de 2019 ressonen a les parets del consistori. Per això caldrà continuar fent molta pedagogia, des de les escoles fins al carrer i també als mitjans de comunicació, per evitar que hi hagi qui s’aprofiti de la situació.