Més enllà dels fets tangibles i de les dades, cinc anys després de la fi dels peatges els governs –ni l’Estat ni la Generalitat– no han afrontat el debat de com s’han de finançar les vies ràpides

EL 9 NOU L’1 de setembre de 2021 es van aixecar les barreres dels principals peatges de les autopistes catalanes després que les històriques concessions a empreses privades per a la seva construcció i gestió arribessin a la fi. Al Vallès Oriental, va implicar l’eliminació del peatge troncal de l’AP-7 a la Roca i de tots els que hi havia a les entrades i sortides de l’autopista. També l’aixecament de la barrera de la Llagosta, a la C-33. La supressió dels peatges ha tingut un impacte directe en la mobilitat a la comarca: molta més gent opta per fer servir les autopistes ara gratuïtes en detriment de les vies paral·leles, la C-35 en el cas de l’AP-7, i el tram sud de la C-17 en el cas de la C-33. Les dades de volum de vehicles ho certifiquen: l’AP-7 a la Roca ha augmentat el trànsit el 26,7% i la C-33 en un 20%. comparant les dades actuals i les de 2019 –darrer any complet amb xifres excloent el 2020 per la pandèmia–. En canvi, la C-35 i la C-17 han vist alleugerida la pressió de vehicles. Això s’ha traduït en més retencions a l’AP-7 i la C-33. Sovint, col·lapses monumentals. També ha derivat en una major accidentalitat en aquestes vies que, especialment just després de l’alliberament, van patir un increment notable dels accidents amb víctimes mortals. En canvi, les xifres han millorat en les alternatives. Més enllà dels fets tangibles i de les dades, cinc anys després de la fi dels peatges els governs –ni l’Estat ni la Generalitat– no han afrontat el debat de com s’han de finançar les vies ràpides. No s’ha decidit res sobre els possibles models de pagament per ús que proposa la Unió Europea i que, a través de la tecnologia, han de permetre que els usuaris de les vies ràpides paguin per circular-hi sense haver de tornar a situar barreres físiques enmig de la calçada. Però tampoc s’han concretat actuacions que, amb l’increment de trànsit que hi ha hagut, haurien d’ajudar a reduir col·lapses. Parlem, per exemple, de la millora d’enllaços a l’AP-7 o de l’anunciada ampliació a quatre carrils de Montornès a Sant Celoni. I tot plegat comença a ser molt urgent. Passats cinc anys, cal agafar ja el toro per les banyes.

Més enllà dels fets tangibles i de les dades, cinc anys després de la fi dels peatges els governs –ni l’Estat ni la Generalitat– no han afrontat el debat de com s’han de finançar les vies ràpides

Cinc anys després de la fi dels peatges