Editorial EL 9 NOU | 11:33
Opinió

Les sales Edison, Alhambra o Esbarjo fan créixer l'amor pel setè art

Cinemes de proximitat més vius que mai

L'actor Sergi López, al col·loqui sobre la pel·lícula 'Sirat' al Cinema Edison el juny passat
L’actor Sergi López, al col·loqui sobre la pel·lícula ‘Sirat’ al Cinema Edison el juny passat / foto: Meritxell Soler

En temps de pantalles conduïdes per algoritmes i de consum audiovisual immediat, sorprèn agradablement que els cinemes de proximitat visquin una mena de primavera. Els cinemes Edison de Granollers, l’Alhambra de la Garriga o l’Esbarjo de Cardedeu ho estan demostrant amb dades i, sobretot, amb convicció: són molt més que sales amb una pantalla gran; són espais de comunitat, i això els fa insubstituïbles.

El 2024 ha estat l’any de rècord per al Cinema Edison, amb 27.509 espectadors (un 13% més que el 2023) i un ventall de propostes que inclou projeccions, és clar, i també col·loquis, trobades amb cineastes, debats i activitats escolars. A la Garriga, pel·lícules com El 47 o Sirat han estat a cartellera de l’Alhambra setmanes i setmanes gràcies al boca-orella i a la fidelitat d’un públic que no hi va només a passar l’estona, sinó a viure el cinema.

I aquest és el tret clau: l’Edison, l’Alhambra o l’Esbajor no busquen consumidors passavolants d’èxits de taquilla i crispetes, ells fan créixer l’amor pel setè art, van al darrere d’una relació de confiança amb el públic. Són l’equivalent de les llibreries independents: saben recomanar, cuiden la programació, generen vincles. No depenen de les grans superproduccions ni del calendari de blockbusters, sinó que aposten per la qualitat, la diversitat i la reflexió.

Les visites de creadors com Eduard Sola, Pol Rodríguez, Lucía Herrera o Marcel Barrena; les converses amb el públic; la programació d’obres catalanes de gran ressò com Casa en flames o El 47, i iniciatives com La Crida Edison, són exemples d’aquesta voluntat de fer del cinema un acte compartit. De tornar al sentit original d’aquest art: asseure’s junts a la foscor, mirar, sentir i, després, parlar-ne. Compartir mirades, compartir mons.

Si es vol una comarca viva culturalment, cal continuar omplint els cinemes de proximitat i confiar i implicar-se en les seves propostes. El cinema, com la lectura, no és només entreteniment. És una eina de pensament, una manera de mirar la realitat, una experiència que transforma. I els cinemes de proximitat vallesans ens ho estan recordant cada dia amb passió, constància i talent.