Cinquanta exiliats acollits a la Garriga
La Garriga acollirà 50 persones que han demanat asil polític a l’Estat espanyol i que s’instal·laran en una casa del centre del municipi. Són 15 famílies procedents de Veneçuela, Geòrgia, Síria o Sèrbia. Concretament, 14 homes i 19 dones, que tenen formació i permís de treball, amb 17 menors d’edat que s’escolaritzaran als centres d’ensenyament públic del poble. A hores d’ara, només hi ha una família instal·lada a la Garriga. La resta arribaran esglaonadament.
Creu Roja s’encarrega d’atendre aquests exiliats a través d’un programa finançat pel Ministeri de Treball i Migracions i el Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea. L’Ajuntament no ha tingut a veure directament en l’elecció de la casa d’acollida, que ha estat trobada a la Garriga i triada per la Creu Roja, però el consistori ha volgut facilitar les coses des del primer moment. L’alcaldessa, Dolors Castellà, insisteix que els exiliats “s’han de trobar bé” i apunta que aquest nou col·lectiu al poble pot ser un bon estímul per tirar endavant accions de voluntariat amb les entitats i les ONG garriguenques.
La guerra, la repressió o les persecucions empenyen milions de persones a abandonar casa seva cada dia. La Convenció de Ginebra de 1951 reconeix com a refugiat “tota persona que, a causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, la seva pertinença a un determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troba fora del seu país de nacionalitat i que no pot o no vol –a causa dels esmentats temors– acollir-se a la protecció del seu país”. Milers i milers d’evacuats van sortir de Catalunya i de la resta de l’Estat a causa de la Guerra Civil del 1936, el pitjor conflicte conegut fins llavors. Aquest exili va ser punyent i semblant al que ara viuen els adults i els infants als quals se’ls barra el pas a les fronteres d’Europa o dels EUA. Amb el referent de la Guerra Civil ben present, la ciutadania hauria de fer-se càrrec que la gent s’escapa perquè no tenen altra alternativa i que, igual que van fer mexicans, argentins o soviètics, entre altres, a la gent d’ara que fuig cal acollir-los amb solidaritat, humanitat i esperança. I tenir molt clar que ningú no marxa d’allà on va néixer si no l’obliga la guerra, la gana o la misèria.