Cita històrica amb l’handbol femení
Dimarts al matí. Cafè al Papua, de la plaça Perpinyà, amb el regidor d’Esports, Álvaro Ferrer i Vecilla (Granollers, 1982). Ben aromatitzats, la conversa va de dret a la cita que té Granollers amb motiu del 25è Mundial d’Handbol femení 2021, des d’aquest dijous al Palau d’Esports. “Tenim una cita amb la història i tot està a punt”, assegura Ferrer. De nou, Granollers i el Balonmano marquen una nova fita. El regidor recorda al periodista el llarg camí fins aquí: “El Mundial s’ha aconseguit gràcies al reconeixement internacional que tenen la ciutat i el BM Granollers al món de l’handbol. I gràcies també a l’esforç d’un grup de persones que ha anat treballant-ho des de fa anys. L’entusiasme i coratge que hi ha posat l’alcalde, Josep Mayoral, han fet la resta”, diu satisfet Ferrer.
Algunes dades de l’esdeveniment esportiu, que organitzen la Federació Internacional d’Handbol i la Real Federació Espanyola d’Handbol amb la col·laboració de l’Ajuntament. Seus: quatre (Llíria, Castelló, Torrevella i Granollers). Seleccions: 32. Partits que es jugaran al Palau (inclosa la final): 38. Persones que podran seguir els partits cada dia en directe: entre 2.500 i 3.000. Televisions que en faran retransmissions: 178. Audiència estimada: 700 milions. Periodistes acreditats: 290. En clau local, més enllà d’enfilar Granollers, juntament amb Munic, a l’Olimp de les úniques ciutats del món que han acollit uns Jocs Olímpics (1992), un Mundial masculí (2013) i un Mundial femení, també hi ha xifres rellevants. El Consell Superior d’Esports i la Diputació han aportat 1,6 milions d’euros per fer noves obres i millores al Palau; la ciutat ha engalanat el centre amb 74 fanals; i 500 voluntaris hi col·laboraran activament, la granollerina Kaba Gassama participa a la Selecció espanyola… En repassar aquestes i altres dades menys quantitatives però molt importants –com la del fet que Granollers i el Balonmano tornin a fer història–, Álvaro Ferrer levita. Conscient de la responsabilitat que té la ciutat de fer-ho bé, fa una crida a la ciutadania “perquè hi participi, s’apropi al Palau i gaudeixi de la competició”.
Més que entès en handbol –ha estat jugador professional 19 temporades i internacional amb la Selecció espanyola en 20 ocasions–, Ferrer insisteix que el Mundial és el nou capítol d’una llarga història del BM Granollers i la seva vinculació inqüestionable amb la ciutat. Els capítols previs són prou coneguts: temps gloriosos a l’inici, la Recopa d’Europa de 1976, les Olimpíades de 1992 amb la construcció del Palau d’Esports nou de l’arquitecte Pep Bonet…
Álvaro Ferrer ha estat un dels grans jugadors del BM Granollers i seguirà la competició en un equipament i en una pista que són, segons diu, “com casa meva”. Com tants altres nenes i nens granollerins, ell va començar a jugar a l’escola. Julio López Laorden, professor d’educació física al col·legi Salvador Espriu, i l’entrenadora Olatz Gómez li van inculcar l’estima i la passió per un esport “ple de valors com l’esforç, el sacrifici, l’entrega, el respecte pels altres…”, explica Ferrer.
Després de jugar a les Franqueses, va passar pels equips infantil, cadet i juvenil del BM Granollers. Una etapa exitosa que va culminar l’any 2000 amb el fixatge pel primer equip. En un esport en el qual res no són mai flors i violes, el qui arribaria a ser capità Ferrer va viure “moments feliços, i també situacions complicades econòmicament i esportivament”, durant 10 temporades. Després de deixar el BM Granollers, va iniciar un periple per altres equips: l’Ademar de Lleó, l’Atlético de Madrid, el FC Porto, el TSV Hannover Burgdorf, el BM Aragón, el BM La Roca. De nou al Fraikin Granollers, el 2015, es va retirar del tot el 2019 amb un balanç esportiu magnífic –ha jugat més de 400 partits de la lliga Asobal– i amb la satisfacció d’haver conegut persones com Demetrio Lozano, Eduardo Acón o Manolo Cadenas, i amics com Manel Pérez, Cristian Malmagro, Albert Rocas, Marc García, Carles Viver…
Mayoralista confés, Ferrer és regidor d’Esports de l’Ajuntament des del 2015. Com a bon central que va ser, diu que li agrada “repartir joc i anar a l’atac quan toca”. El seu progrés a l’equip de govern socialista –hi és com a independent– sembla donar-li la raó. El 2011 va ocupar el número 16 a les llistes del PSC; el 2015, l’11, i el 2019, el 3. Quin ocuparà el 2023?
Parella de Virginia Rossini, tenen dos fills: Máximo, de 10 anys, i Carlotta, de 7. Tots dos juguen al BM Granollers.