Què esperem de les joves, si a casa ja no veiem els telenotícies al vespre en família?

Els hàbits per informar-nos han canviat i estan canviant les societats / foto: Enoch Leung Al voltant d’1,1 milions de persones van morir a un dels camps d’extermini més letal del nazisme, Auschwitz, fa 80 anys. Fins fa uns dies, jo també desconeixia la xifra. Una xifra que em costa d’imaginar perquè, com bé diu Miquel Carceller, “el nazisme és una cosa molt llunyana per als alumnes”. Així ho explicava el professor d’Història de l’institut Joncar al programa d’El món a RAC1, quan Jordi Basté li preguntava pel primer estudi sobre coneixement i consciència de l’Holocaust publicat per una ONG jueva. Després d’enquestar 1.000 adults de vuit països diferents, la investigació conclou que entre les menors de 30 anys falta coneixement sobre els camps de concentració o el nombre d’assassinats. Una de cada tres no va saber anomenar cap camp d’extermini. La gran majoria ignorava el nombre de víctimes jueves. I encara aniríem més peixos si ens preguntessin per les morts de gitanes, homosexuals, poloneses o russes que va deixar el nazisme. La publicació d’aquest estudi coincideix amb l’aniversari de l’alliberament d’Aushwitz. Canceller argumenta que aquest desconeixement sobre l’Holocaust es deu, en part, a la sobrecàrrega del temari i a la desconnexió i desinterès per l’actualitat de les joves. Comparteixo tot el que el professor explica al llarg de l’entrevista: comencem estudiant Història amb els nostres avantpassats de la prehistòria, passant per les civilitzacions de la Mesopotàmia i Egipte i seguint per l’Imperi d’Alexandre el Gran, l’època dels romans i la societat d’Hispània. I, com bé diu Canceller, el temps dona pel que dona. Però Canceller planteja un altre repte que em preocupa encara més: la manca de coneixements sobre l’actualitat del jovent. Quan pregunto a classe qui coneix Taylor Swift, tot l’alumnat aixeca ràpid la mà (les xarxes en van plenes). Però quan pregunto qui coneix Kamala Harris, només entreveig tres tímides mans. “Tres són més que res!”, penso, abans de preguntar a una de les mans què en sap i caure de cul quan em diu: “Una altra cantant americana.” Però què esperem de les joves, si a casa ja no veiem els telenotícies al vespre en família? Els hàbits per informar-nos han canviat i estan canviant les societats. No sé què n’esperem les grans però, segons Canceller, el que ens espera a totes és un futur amb “metges fabulosos i ciutadans nefastos”.

Què esperem de les joves, si a casa ja no veiem els telenotícies al vespre en família?

Ciutadans nefastos