Qui diu que els jubilats no eduquen ni s'eduquen? Qui diu que el qui recull cartró no s'educa i educa?

La Carta de ciutats educadores (1990) sembla, com la Declaració Universal de Drets Humans (1948) o la Declaració dels Drets dels Infants (1959), una utopia. Els 20 punts de la Carta, més el preàmbul, permeten fer un Quadern de queixes o una Llista de propostes dirigida a qui haurà de governar ciutats. Tot i això, la Carta es queda curta a l’hora de reivindicar la ciutat com un espai educatiu. Caldria revisar-la i completar-la. Serveix, encara, d’aspiració per al ciutadà o la ciutadana que desitgi concretar un desig educatiu en acció compromesa. Cerqueu-la, llegiu-la, compareu-ne el contingut amb el que s’ha dit en la campanya electoral i convertim-la en tremp reivindicatiu. Granollers forma part de la xarxa de ciutats educadores (AICE) i ser-ho ens obliga a tots, governants i governats. Un punt del preàmbul: “La ciutat educadora ha d’exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals [...], amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d’incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.” Si confonem educació i escolarització, podem pensar que una ciutat educadora en té prou de disposar de bones escoles. Però el que diu aquest fragment va molt més enllà. En la ciutat educadora tota relació esdevé una relació educativa (o des-educativa) i compromet cada ciutadà a educar i a educar-se; ser mestre i deixeble alhora. Tot mestre pot aprendre dels seus deixebles tant com els pot ensenyar, tot ciutadà pot aprendre dels seus conciutadans tant com els pot mostrar i aquest joc de reciprocitats no té límits, d’edat, gènere, feina, credo, poder econòmic, etc. Qui diu que un infant de menys de tres anys no pot educar? Mireu com tot i tots, en el seu entorn, es transforma amb la seva arribada! Qui diu que el forner del barri o la noia que serveix el cafè no eduquen? Qui diu que els jubilats no eduquen ni s’eduquen? Qui diu que un musulmà, quan celebra el ramadà, per exemple, no educa el cristià? Qui diu que el noi que recull el cartró no s’educa i educa? L’educació ens forma, ens conforma, a cops ens deforma i, si les vivències i experiències educatives són intenses, ens transforma. Què volem per a un Granollers ciutat educadora?

Qui diu que els jubilats no eduquen ni s'eduquen? Qui diu que el qui recull cartró no s'educa i educa?

Ciutat educadora