Exercir el deure d’acollida és vetllar per fer-nos càrrec d’altres humans

L’ànima de la ciutat, allò que li dona alè humà, és el seu esperit de ciutadania. La prova d’aquest la trobem en la capacitat de convertir la ciutat en espai d’hospitalitat i aixopluc. Deure d’acollida, aquest és el contrapunt al dret a la ciutat. Lluís Duch a Llums i ombres de la ciutat. (Publicacions Abadia de Montserrat, 2000) parla d’allò que fa que l’ésser humà pugui resistir la intempèrie de viure en el món i diu que el refugi es troba en les estructures d’acollida. Explica les raons que fan que la ciutat sigui la segona i fonamental estructura d’acollida, després de la família i l’escola, que són la primera: “Les estructures d’acollida han estat del tot imprescindibles per a la constitució humana i cultural de l’home biològic i natural.” Tot el llibre és una aproximació antropològica a l’ésser humà com a ciutadà, entenent que la coresidència, el viure plegats, ens proporciona confort. Residir junts també ens exposa a perills que amenacen aquest possible viver d’humanitat acollidora que pot ser la ciutat. Costa imaginar un nounat sense família perquè el sabem vulnerable i sentim, fàcilment, l’impuls d’acollir-lo entre els braços per preservar-lo de tot perill. Coneixem les conseqüències de deixar un infant sense escola perquè sabem que és avortar el seu creixement. De la mateixa manera, si no vetllem per fer de la ciutat una bona estructura d’acollida la podem convertir en un infern que patirem tots. Si la ciutat és niu d’acollida serà l’espai on s’hi podran donar, en plenitud, les transmissions per edificar això que en diem l’ésser humà. La ciutat, punt de trobada de grups diversos, ha de convertir-se en lloc de confluència de pensaments i iniciatives dispars, fent néixer recers alternatius. Nou és el moment actual i nous han de ser els marcs de relacions, però sense perdre hospitalitat, ben al contrari, mantenint la capacitat d’acollida i reconeixement mutu. El deure d’acollida obliga la ciutadania a fer ús del poder de la responsabilitat, el poder de no cedir a altres poders, el poder de vetllar pels desvalguts i els invisibles, el poder de construir porxades per a tots aquells a qui ningú ha permès el seu lloc en el món. Exercir el deure d’acollida és vetllar per fer-nos càrrec d’altres humans. Tenir cura els uns dels altres és la forma més humana d’evitar viure tots plegats a la intempèrie.

Exercir el deure d’acollida és vetllar per fer-nos càrrec d’altres humans

Ciutat i deure d’acollida