| 00:09
Opinió

Carles Riera, músic (1956-2009)

Clarinetista virtuós i persona de grat record

“Ja fa 10 anys que ens va deixar en Carles. Però el seu llegat perdura en moltes de les activitats musicals que continuem fent. En aquest concert, retrobarem les seves inestimables aportacions: tindrem el seu instrument de capçalera, el corno di bassetto; explicarem la història del clarinet que a ell tant li agradava i descobrirem els personatges de les òperes de Mozart des d’un punt de vista ben peculiar. Acabarem amb un rondeau –potser la seva forma musical preferida– de luxe, interpretat amb un gran conjunt d’instruments de vent [l’Orquestra de Cambra de Granollers i el grup Ensemble Salmoè].” Amb aquestes ratlles, l’Escola de Música i Conservatori Josep Maria Ruera presenta el concert homenatge d’aquest divendres dia 23 (19.00h) a la sala Tarafa dels actes de commemoració del 10è aniversari de la mort del músic Carles Riera Pujal (Granollers, 1956 – Barcelona, 2009).

Qui era Carles Riera? El periodista en té pocs dubtes i guarda d’ell un grat record. Entusiasta de mena, es presentava sempre amb un somriure i em feia fàcil coses musicals que a mi em semblaven complicades. Com a gestor –el 1982 va rellevar Ruera en la direcció de l’escola de música quan es va jubilar– recordo molt bé la il·lusió que va posar a dotar la ciutat d’una acadèmia de primera línia durant el mandat de l’alcalde Josep Pujadas, tant pel que fa a les noves instal·lacions del Teatre Auditori com per l’esforç en comptar amb professionals reconeguts. I recordo també un Riera feliç per l’èxit que van tenir propostes com el Festival Internacional de Música o les primeres passes per aconseguir una orquestra de cambra.

Soc un negat per a la crítica musical, per això m’uniré als elogis dels entesos sobre el seu llegat. Josep Maria Roger, que el va substituir com a director després de la seva mort sobtada a 53 anys, i Anna Maria Piera, l’actual directora de l’escola, han parlat i poden dir moltíssimes coses sobre el Riera músic. Per a Piera, “Riera va aconseguir reconvertir una escola municipal de música tradicional en un modern centre de formació, creació i difusió cultural i musical”. Roger ha dit d’ell: “En l’àmbit directiu es fixava el nord de l’excel·lència i entenia la música com una part fonamental de la cultura que vertebra la vida i la societat d’un país.” Clarinetista virtuós i home de tarannà afable, era “molt intel·ligent” (segons Emilio Moreno); “un gran director acadèmic i un gran gestor” (Albert Gumí); i “generós a l’hora de compartir els seus coneixements” (Núria Oller).

Afortunadament Riera no compleix aquella dita que “ningú no és profeta a la seva terra”. El músic va gaudir en vida d’un ben guanyat prestigi i, des de la seva mort, l’Ajuntament i l’Escola de Música han vetllat per conservar el seu llegat. Entre d’altres, destaca el Cicle de Concerts Carles Riera i cal esmentar també l’àmplia biografia a la pàgina web de l’escola i la biblioteca del centre, que porta el seu nom gràcies a la donació dels seus llibres musicals que va fer la família. Sempre he pensat, però, que en aquest espai hi falta una foto acompanyada d’una pinzellada biogràfica d’en Carles.

La ciutat tampoc no l’ha oblidat. El músic, pedagog i conferenciant granollerí va ser guardonat a títol pòstum amb la Medalla de la Ciutat el 2010. Al llibre de les medalles editat per a l’ocasió, la periodista Montse Redondo va fer un ampli recorregut per la seva vida, marcada per la pèrdua del seu pare quan només tenia 8 anys. Estudiant de Primària i Batxillerat a l’Escola Pia, va fer el COU a l’Acadèmia Peñalver de Barcelona i cinc anys d’arquitectura a la UAB, carrera que va abandonar per dedicar-se a la seva gran passió.

Musicalment, Riera va començar fent classes de flauta i instruments fins que es va especialitzar en la interpretació amb corni di bassetto originals del segle XVIII, activitat pedagògica en la qual va ser un pioner a tot l’Estat. La seva arribada a 28 anys a la direcció de l’Escola de Música va marcar el seu destí. Director i professor mai no va abandonar les actuacions amb grups com l’Stadler Trio, el trio Salmoè i el Salmoè Ensemble, viatjant constantment. Com tampoc no va abandonar els seus projectes divulgatius amb La Caixa.

En Carles Riera estava casat amb Esperança Bosch, amb qui tenia dos fills: l’Anna i en Ferran. Home aparentment de poques cabòries, deia que escoltant Mozart se li passaven totes.