La renda bàsica a Finlàndia ha servit per impulsar la salut, l’autoestima i l’optimisme cap al futur dels seus beneficiaris

Finlàndia és un gran país. Van parar els soviètics a la Segona Guerra Mundial, van admirar el món amb la reconversió industrial i tecnològica d’una empresa que feia botes de plàstic que es deia Nokia i són els que darrerament salten més lluny en un trampolí d’esquí. I també disposen d’un sistema social molt avançat basat en la seriositat fiscal i en ser un país no massa poblat amb 5,5 milions d’habitants. Això els permet fer proves per tal de portar més lluny la seva ciutadania. I tot el que fan els finesos és digne d’atenció. Per exemple, l’experiment d’una renda bàsica de 560 euros mensuals per a 2.000 aturats. Aquesta mesura ha conclòs sense millorar la situació laboral dels beneficiaris, però sí la seva salut i benestar. Fa pensar. La Seguretat Social finlandesa volia comprovar si injectant 560 euros al mes sense cap condició a un grup de desocupats al llarg de 2017 i 2018 obtindria pistes sobre com havien de ser les ajudes socials en l’era de la digitalització, com incentivar la recerca d’ocupació entre els beneficiaris de subsidis i com reduir la burocràcia. Nobles objectius. Acabat el projecte, les conclusions són ambigües. Els resultats preliminars mostren que els diners que venien sense més no van tenir cap efecte en l’ocupabilitat dels participants. Van treballar pràcticament les mateixes hores i van guanyar el mateix –exceptuant els ingressos de la renda bàsica– que un altre col·lectiu de característiques similars. En canvi, la renda bàsica sí que va servir per impulsar la salut, l’autoestima i l’optimisme cap al futur dels seus beneficiaris. Sobreviure millor, però sense accés al mercat laboral real. A veure, no era cap bicoca perquè els participants van continuar buscant feina. Primer, perquè amb 560 euros no pots viure a Finlàndia, ni a Tona. I segon, perquè tenir la seguretat d’un ingrés mínim no ha de fer-te més gandul, diguem-ne. Però segons els enquestats de l’experiment el que més valoraven era tenir llibertat. La renda bàsica és una idea ja antiga, com gairebé totes les coses progres. Però avui podria ser una altra cosa si se li dona la volta. Pot ajudar a limitar, en el bon sentit, les altres ajudes socials. Pot ajudar a incentivar, a motivar les capacitats de decisió. I quan una cosa fracassa a Europa, doncs bé, ens encanta. L’Ajuntament de Barcelona ha seleccionat un miler de famílies de deu dels barris més pobres, que formen part de la prova pilot que va iniciar a principis de 2018. El projecte es diu B-Mincome i arriba a 1.000 famílies, que sumen 3.760 persones (la meitat són menors), i rebran un ajut de 568 euros al mes de mitjana. Tant de bo els resultats siguin diferents, però no ho crec. Ni el paper no ho aguanta tot ni només amb bona fe s’arregla el món.

La renda bàsica a Finlàndia ha servit per impulsar la salut, l’autoestima i l’optimisme cap al futur dels seus beneficiaris

Cobrar sense treballar, tampoc