Als centres educatius ens hem centrat més en la innovació didàctica que en el creixement personal

L’escola pot contribuir a combatre el sexisme sistèmic vigent i, encara que no és suficient fer bones pràctiques de coeducació i educació integral en sexualitat, cal que ambdues figurin en tot projecte educatiu, sigui de ciutat, d’escola, de família, d’esplai o de qualsevol altra institució educativa. La coeducació i una educació sexual i afectiva no són pal de paller als centres educatius perquè ens hem centrat més en la innovació didàctica que en el creixement personal. Cap pràctica que es faci a l’escola està exempta de sexisme, com no ho està de les modes i les lògiques de mercat. És això que els experts en ideologia i currículum escolar en diuen l’hegemonia dels poders. Perquè les dones no haguem de fer ni un pas enrere, coeducar ha de ser més que l’educació conjunta d’alumnat d’ambdós sexes. Ja no podem parlar, només, de dos sexes, encara que la gramàtica tingui només dos gèneres. Coeducar vol dir educar desmuntant concepcions arrelades en el més profund de l’inconscient i el subconscient, desmantellar prejudicis i pors. És fixar l’atenció en la singularitat de cada ésser humà i acompanyar-lo a trobar maneres de posar-se en relació amb els altres, també en qüestions de vida afectiva i sexual i han de ser formes que permetin el creixement personal en totes les facetes de la seva vida, sense ser ni sentir-se víctima, sense ser ni sentir-se botxí. Cal mostrar maneres de mantenir el mal a ratlla perquè tots podem fer mal, però cal aprendre a no fer-ne. Coeducar ha de voler dir mostrar que en qüestions de vida afectiva i sexual també s’ha de procedir de manera respectuosa i responsable i sabent que tota acció que ens posa en relació amb l’altre ha de comptar amb el seu consentiment explícit. Les accions d’adults acompanyants han d’enfortir cada identitat perquè rebutgi la subjugació, el sotmetiment, la violència o el menyspreu i faci valer els seus desitjos, els seus somnis, les seves necessitats sense subjugar, sotmetre, violentar o menysprear ningú altre. La coeducació proposa models de relació horitzontals i simètrics i no es pot concebre sense que integri l’educació afectiva i sexual, perquè són les concepcions i experiències prèvies les que condicionen les nostres actuacions i aquestes estan contaminades d’estereotips, pors i prejudicis que només desterrarem si procedim amb consciència, rigor científic i sensibilitat.

Als centres educatius ens hem centrat més en la innovació didàctica que en el creixement personal

Coeducació