Des del punt de vista del periodisme o de la publicitat, l’enunciat és un instrument

Podria dedicar aquest article amb un títol tan suggerent als collons del toro d’Osborne, tant perquè guarneixen com boles de Nadal els paisatges d’Espanya com perquè poden representar la metàfora de la bravura d’una bona quantitat d’andalusos que sembla que han emigrat capa la dreta política més extrema –proposta del tot lícita, és clar, però provocativa i amenaçadora a una societat que amb els anys ha anat avançant en igualtat, drets i solidaritat–. Una dreta reaccionària a l’immobilisme de l’esquerra –sense dubte–; una dreta disfressada de xai que va despullant la seva llana fins a descobrir un llop –amb tot el respecte per l’animal– del tot ferotge, que ensenya els ullals i que saliva en veure a l’abast la seva presa. Només cal recordar que els llops cacen sempre en grup, mai sols. Així, doncs, alerta, que aquest llop ha de tenir el seu grup a prop, mirant de fer emboscada i expandir el territori per abastar més captures, diguem-li progrés, autonomies o consciències. Disculpeu-me, doncs, si no dedico l’article a aquesta sucosa actualitat. En prefereixo, en aquesta ocasió, una altra i que potser no difereix tant de la primera. Tornant als collons del toro, aquest cop em referiré a un malaurat accident que hi va haver aquesta setmana a Lliçà de Vall. EL 9 NOU obria la seva portada de divendres passat amb aquest titular: “Mor aixafat per un toro en una nau de Disbesa, a Lliçà.” La qüestió a la qual em vull referir no té a veure amb l’accident, que no cal dir que lamento; tampoc amb el vehicle, un toro mecànic, que no és ni un toro mig animal mig màquina, com en Terminator, ni un toro mecànic d’aquells de rodeo americà. Té a veure amb el fet que aquest accident va merèixer un tractament tan destacat. Per al director d’aquest setmanari, obrir amb la notícia d’un succés d’aquesta mena i, a més, ser el primer mitjà de comunicació a explicar la notícia és un èxit. Una primícia de prestigi, necessària i demanada, ja que els lectors d’EL 9 NOU així ho indiquen. Prova d’això és que quatre de les cinc primeres notícies de la comarca més llegides la setmana passada tenien a veure amb successos i accidents. Per als curiosos, la que en fa cinc va tenir a veure amb el possible tancament de l’empresa Brico Depôt de Parets. En qualsevol cas, aquesta qüestió em va fer pensar en el que ens agrada llegir i rebre de la premsa, en el que mostrem més interès les persones. REFLEXIONS SOBRE LA MENT HUMANA No és una qüestió nova, és clar, però reflexionar sobre la naturalesa de la ment humana, de la conducta humana, del comportament de les persones vers la informació que rebem em desperta molt d’interès. No ens atrauen tant els fets i les efemèrides culturals, socials o econòmiques, per exemple, com allò que té a veure amb la vida humana, especialment si l’afecten fatalment. Em pregunto si aquesta atenció és fruit d’una reacció biològica que desperta el nostre instint animal de supervivència. Hi ha espècies animals que fan dol, d’altres que s’acomiaden en un ritual dels seus difunts i d’altres, fins i tot, que els fan cerimònia, com és també el nostre cas, però sempre amb individus de la mateixa família. És una qüestió d’empatia. En el cas dels humans, som capaços de mostrar interès fins i tot per altres membres de l’espècie, encara que no els haguem conegut mai. No em cal recórrer a investigacions per entendre que tot allò que d’una forma o altre pertany –o podria pertànyer– a l’experiència directa de l’individu fa que li atragui tota l’atenció, encara que aquesta, l’experiència aliena, sigui del tot llunyana. No en va, l’obra que potser va tenir més èxit de Sigmund Freud va ser Psicopatologia de la vida quotidiana, publicada el 1904, en la qual descriu les raons de l’oblit, les equivocacions de les supersticions i els actes fallits de la ment humana, encara que tots recordem l’obra La interpretació dels somnis (1900) o la de Tres assaigs sobre teoria sexual (1905). Des del punt de vista del periodisme o de la publicitat, destacar també que l’enunciat és un instrument, com en el d’aquesta columna d’opinió. Acabo preguntant-me si hauries arribat fins aquí amb l’enunciat: “740 paraules per no dir res” o “De la política espanyola a les obres de Freud” en lloc de parlar dels collons del toro. Amb el desig que hagueu tingut un bon dia de sant Nicolau, tingueu també un bon divendres.

Des del punt de vista del periodisme o de la publicitat, l’enunciat és un instrument

Collons de toro