De la vivenda, tal com en van començar a dir els mitjans als anys 80, fins que van descobrir que no era normatiu.

Avui farem un exercici de bambolines –de making of, que diuen ara–: com s’escriu un rodalmot. O, més ben dit, com es fa la primera passa: triar un tema i la paraula que el representarà. Aquesta setmana una de les grans qüestions d’actualitat ha estat el problema de la casa; de la vivenda, tal com en van començar a dir els mitjans als anys 80, fins que van descobrir que no era normatiu i el van canviar per aquesta paraulota encara més lletja, habitatge, que des d’aleshores repeteixen com lloros, en comptes de recórrer a la fórmula tradicional, la primera que he escrit: el problema de la casa. I més concretament del lloguer, que ja comença a ser un drama. Si algú troba que aquest assumpte no té a veure amb el conflicte Catalunya-Espanya, que motiva aquesta secció, només cal que pensi en la barbaritat que ha anunciat el president de la Generalitat: que tenen intenció de construir, alerta, 50.000 pisos més! 50.000 pisos, una destrossa de sòl absurda, en un país superpoblat on ara mateix hi ha gairebé mig milió de pisos, gairebé 500.000 –10 vegades més!– buits. Una més de les mil maniobres ja practicades, i que continuaran practicant, per ofegar fins a la desaparició la identitat catalana. Si això no us sembla conflicte... BO, AJUT O PIS? Escollit el tema, doncs, passem a la paraula. Un titular de diari deia: “El govern proposarà un bo d’ajut als joves per poder llogar pis.” Aquí n’hi ha ben bé cinc que servirien; joves i llogar, però, les descartem perquè ja les hem fetes rodar. En canvi, bo, ajut i pis encara no. Quina triem? D’entrada, bo sembla una candidata ideal: resulta estrany que una paraula de tanta freqüència d’ús encara no hagi rodat en aquesta columna, i sobretot fa cara de tenir família nombrosa, de manera que donarà molt de joc; ara, ajut també té el seu què, sobretot per aquesta alternança –curiosa, no trobeu?– amb el femení ajuda, com si haguessin decidit repartir-se la feina. Quina és millor? I en funció de què fem servir una o l’altra? A mi, d’entrada, m’interessa. I la tercera, pis, la trobo ben llaminera perquè una cosa em crida de seguida l’atenció: d’on deu venir? Els lectors habituals ja sabeu que l’etimologia és una flaca de la secció que depara no poques sorpreses. Hmm, ja em llepo el bigoti pensant en el trajecte vital que deu haver seguit aquest mot tan corrent i alhora tan desconegut. Què, doncs, ja us aneu decidint? Bo, ajut o pis? Jo la veritat és que encara m’ho vull rumiar una mica més; què us sembla si ens deixem una setmana de temps per pensar-hi?

De la vivenda, tal com en van començar a dir els mitjans als anys 80, fins que van descobrir que no era normatiu.

Com es tria un mot