Creieu que si els nostres polítics, si no fossin rics, les condicions laborals serien tan precàries?

Vosaltres creieu que si els polítics, els que manen, haguessin de portar per llei els seus fills i filles a l’educació pública, el sistema estaria com està? Un sistema sobrecarregat, empobrit, amb classes d’una complexitat excessiva, amb uns alumnes que han perdut el respecte i la motivació, amb un currículum que fa pena i amb uns professionals que es mouen entre l’esperança i l’horror? El meu fill que fa primer de Batxillerat ahir feia uns exercicis de llengua castellana que la seva professora ha tret d’internet. No ho critico del tot, perquè entenc que deu tenir moltíssima tasca extra per la manca de recursos que pateix el sistema, però hauria estat bé que la resposta correcta no sortís per defecte si clicaves un botó de comprovació i tal. La sensació que tinc de tot plegat és la d’anar fent i tira milles, i quina tristesa que em provoca sentir això. Tenir aquesta sensació. Els meus fills sempre han tingut grans professors i sempre he dit, amb un somriure d’agraïment, que havien tingut molta sort. I això també és una llàstima. Que depengui de la sort, tot plegat. Als que estudieu per ser professors de Secundària, molts ànims. Sí, ja sé que és una feina fixa, prou ben pagada i amb dos mesos llargs de vacances, però la complexitat a les aules fa basarda. Vosaltres penseu que si els nostres polítics, els que manen, per llei també, haguessin de visitar-se sempre amb metges de la sanitat pública, el tema estaria com està? Vagues, condicions laborals duríssimes, sous congelats, horaris impossibles, guàrdies interminables, sistemes saturats, visites de tres minuts... Per a una minioperació cutània portem, a casa, set mesos perquè ens arribi la primera visita. Després no sé quan haurem d’esperar encara més. I m’agraden tant, els metges de la sanitat pública! Són espectaculars. El meu ginecòleg, per exemple, que em veu cada any per qüestions d’antecedents familiars, és d’una delicadesa i professionalitat supremes. Em sabria molt greu que quan acabés les visites i es posés a fer els informes, plorés d’impotència per la pacient que ha arribat massa tard per culpa d’un sistema saturat. Vosaltres creieu que si els nostres polítics, els que manen, no fossin rics, el sou mínim interprofessional i les condicions laborals serien tan precàries? No respongueu pas. Ja sé el que penseu. Que comprar una mica de peix t’arruïna, que posar gasolina és una bestiesa, que l’habitatge està impossible, que estudiar és car, que el transport públic es paga a preu de taxi i que el sistema, tot plegat, fa pudor de podrit. Educació i sanitat públiques i de qualitat i unes condicions laborals dignes. Comencem per aquí. Us sembla?