Comerciant amb marca pròpia
Tenia 78 anys i va morir el 17 de febrer passat. De professió comerciant, Antoni Porta i Benezet (Granollers, 1943-2022) va regentar, fins que la malaltia li ho va impedir, la botiga de confecció per a home que va posar en marxa el 1967 al número 2 de la plaça Perpinyà. L’any 1988 inaugurà una segona botiga a la mateixa plaça. Projectada pels arquitectes Toni Codina, Joan Prat i Quim Valls, Vicenç Viaplana va dissenyar-ne el logotip. Segons explica Maria Teresa Pous al llibre El comerç al Vallès i els seus centres de prestigi (Editorial Mater Image, 1991), si bé els dos establiments es dedicaven a la roba i als complements per a home, la de la plaça Perpinyà, 10, aplegava les tendències més juvenils, esportives i informals, i la del número 2, la sastreria a mida i les línies més clàssiques. Pous també remarca que Porta va tenir el propòsit de consolidar les botigues granollerines i aconseguir un abast comarcal, fet pel qual va obrir un altre establiment a Mollet, tot i que finalment l’acabà tancant.
Des de fa uns anys, la firma Porta està representada únicament per la botiga que regenta el seu fill, Ferran, a la plaça Perpinyà, 10. Els antecedents comercials dels Porta es remunten al 1932 quan el pare d’Antoni Porta i Benezet, Antoni Porta i Masobé, va fundar una sastreria a la plaça Maluquer i Salvador. Pous retrata Porta com “una curiosa conjunció entre el dinamisme de l’home d’empresa i la formació i la sensibilitat especials de l’home motivat per la cultura.” Un repàs per alguns aspectes de la seva vida així ho ratifiquen.
L’Antoni Porta, comerciant, va participar en diverses iniciatives associatives per fomentar el comerç de la ciutat. La més significativa i important, la posada en marxa el 1990 de l’Associació de Comerciants Gran Centre. Va formar-ne part de la junta directiva, va treballar-hi al costat d’Amadeu Barbany, primer president de Gran Centre, i va participar en la representació al Teatre Auditori de Granollers (TAG) de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Al cap de 10 anys, Porta va escriure això a la revista de Gran Centre: “Més enllà de vetllar pels nostres negocis –ja sabem que cadascú fa portes endins tot el que pot– el que realment ens associa és la voluntat d’un model ciutat pensat per a les persones, en què el lleure, l’activitat econòmica i la cultura convisquin harmoniosament de manera que ens ajudi a gaudir d’una millor qualitat de vida.”
Porta també va estar vinculat a la Societat Coral Amics de la Unió. I entre els anys 1987 i 1991 va ser regidor de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Granollers pel PSC, va ser conseller de Granollers Escena, SL, des del 2006 al 2015, i membre del consell d’administració del TAG a proposta del PSC.
De la seva etapa com a regidor, unes pinzellades només. Es va presentar a les eleccions de 1987 formant part de la llista que encapçalava Josep Pujadas. El PSC va obtenir la majoria absoluta i Porta, que va entrar com a independent, va ser nomenat regidor de Cultura i Joventut, càrrec que havia ocupat Josep Sampera abans. Aquells anys i amb les obres del TAG a punt de començar, l’activitat cultural estava centrada en la festa major de Blancs i Blaus i en el Tardoral. El 1988, el mític cantautor Pere Tàpies li va dedicar uns versos al pregó de la festa major: “…I tu Antoni Porta / blanc i botiguer com cal / que saps fer anar la tisora / i l’agulla i el didal.”
La seva gestió, que semblava fluir tranquil·lament, va ser discutida i posada en dubte el 1989 per CiU en saber-se els resultats d’una auditoria de Faura Casas. Segons els auditors, hi havia un desequilibri pressupostari important. CiU va demanar la seva dimissió. L’alcalde, Josep Pujadas, va lloar la seva gestió i va negar les acusacions. Tot plegat va quedar en una agra discussió política. Sabedor de la confiança amb la qual comptava, el 1990 va apostar fort culturalment, musicalment i teatralment. El mes de juliol van actuar a la ciutat Víctor Manuel i Ana Belén; al setembre el Museu va publicar el primer número de la revista Lauro i el Tardoral va comptar, a partir de l’octubre, amb la participació de Pep Bou, Pepe Rubianes, Josep Maria Flotats i Albert Boadella. Acabada la legislatura, Porta va anar als simbòlics darrers llocs de la llista del PSC.
Antoni Porta estava casat amb Dolors Duran i Montserrat. El matrimoni va tenir tres fills –en Ferran, de 53 anys, que regenta la botiga; l’Alba, de 51, i la Maria del Mar, de 47– i set nets.