Convé molt que sentim la crida a passar de la indiferència a la inquietud, de la inquietud a la fe, i de la fe al compromís

Dimecres de la setmana passada, el Dimecres de Cendra, vam començar la Quaresma d’aquest any 2019. La Quaresma és un temps fort del calendari cristià destinat a preparar les festes de la Pasqua, la celebració cabdal dels cristians: la resurrecció de Jesús. La celebració de la Pasqua és tan rellevant que dura 50 dies, fins a la Pentecosta, amb la vinguda de l’Esperit Sant. I encara una mica més: cada diumenge de l’any l’Església celebra la Pasqua del Senyor. La Quaresma, doncs, no s’ha d’entendre en ella mateixa, sinó sempre en relació a la Pasqua-Pentecosta que vindrà tot seguit. Per això, encara que en tingui la fama, no ha de ser un temps trist, per bé que és un temps de purificació i d’exercitació cristiana, i això demana un esforç. El mateix esforç, tanmateix, del qui prepara amb molta cura i amb molta il·lusió una gran festa, o una gran excursió, o una competició esportiva. Els 40 dies de durada de la Quaresma tenen la seva base en el simbolisme del número 40 a la Bíblia: els 40 anys de la marxa del poble d’Israel pel desert; els 40 dies de Moisès i d’Elies a la muntanya; i els 40 dies de dejuni de Jesús al desert, on supera les temptacions i es prepara per sortir a predicar el Regne de Déu. Amb el 40 ja es veu que cal un temps llarg, treballat, per fer el pas, el canvi, la conversió de la immaduresa a la maduresa, dels camins amples que duen a la perdició als estrets que porten a la vida. Quan la Quaresma crida a penitència i a conversió ho hem d’entendre en positiu, com un canvi de mentalitat que ens acostarà més a l’esperit evangèlic, com una oportunitat d’aprofundiment de la fe, d’obrir-se més a Déu, d’acostar-se a Jesús, de girar-se cap als germans. La intenció és de guarir-nos del que la Bíblia anomena “la duresa de cor”. Qui obre la ment és més fàcil que obri també el cor i, amb el cor obert, no s’ha de tenir por de la vinguda de Déu perquè –com deia sant Agustí– quan Ell pot entrar en nosaltres, no ens redueix, sinó que ens eixampla. Jesús, com veiem als evangelis, no deixava indiferent ningú. Avui convé molt que sentim aquesta crida a passar de la indiferència a la inquietud, de la inquietud a la fe, i de la fe al compromís.

Convé molt que sentim la crida a passar de la indiferència a la inquietud, de la inquietud a la fe, i de la fe al compromís

Comprendre i viure la Quaresma