Montserrat Ponsa, activista social

Dilluns al matí. Montserrat Ponsa Tarrés (El Pont de Vilomara, Bages, 1937) forma part dels centenars de vallesans que, coneguda la sentència del Suprem, ha sortit al carrer per manifestar la seva protesta contra una decisió que considera “un horror”. “Quan me n’he assabentat he plorat de dolor i de ràbia. Ho he fet pels presos, per les seves famílies i també per Catalunya. És una gran injustícia.” Encara consternada –estava convençuda que els presos serien absolts–, Montserrat Ponsa aposta per “continuar persistint.” Disposada a sortir al carrer tantes vegades com calgui, ho va tornar a fer unes hores més tard, al vespre, a la Porxada, un espai que visita puntualment des de fa més de 100 setmanes tots els dimarts per assistir a la manifestació que organitzen Òmnium i l’ANC. La seva participació en aquesta mena d’actes és el balanç d’un compromís forjat durant els últims anys del franquisme. La seva vida girava aleshores a l’entorn de la família, de nou fills: Sílvia, Agustí, Rafa, Marc, Nani, Lluís, Natàlia, Maria i Coral. Casada amb el metge odontòleg Oriol Muntanya Tuset, primer van establir la seva residència a Granollers i després a l’Ametlla. El matrimoni, però, va continuar vinculat a Granollers tant en el vessant professional com en el cultural, social i polític. Així van participar en la posada en marxa de la Cooperativa de l’Escola Parroquial i van col·laborar amb l’Associació Cultural, Càritas, l’Assemblea de Catalunya, la Marxa per la llibertat... Significativa va ser també la seva implicació en la fundació de l’assemblea local de CDC, partit pel qual es va presentar com a cap de llista el seu marit a les eleccions municipals de 1979. Per aquestes dates, la Montserrat es va erigir en redactora en cap del setmanari Plaça Gran, publicació impulsada per gent convergent. La seva capacitat de treball i la gran quantitat de contactes que tenia li van permetre entrevistar els primers líders polítics de la democràcia. Eren temps en els quals el matrimoni va convertir casa seva en un espai de trobada per on van passar Antoni Cumella i Agnès Vendrell, Alberto Sartorius, Benjamín Palencia, Josep Laporte, Jordi Pujol, el doctor Carles Vallbona, Santi Santamaria, Paco Merino... Convertida en periodista, al llarg de la seva vida ha col·laborat a Granollers Comunidad Cristiana, El Correo Catalán, La Vanguardia, l’Avui, el Serra d’Or, Ràdio Granollers... Ara ho fa al seu blog i a través de les xarxes socials. Dona de pensament lliure, insisteix que “si sempre ha dit “allò que he volgut”, no callarà “ara que tinc 82 anys”. També ha publicat llibres de cuina –en un dels seus viatges va fer una paella per al comandant Fidel Castro– i altres textos relacionats sobre la seva experiència com a activista social. A la dècada dels anys 90 Ponsa va guanyar una nova dimensió en cooperar amb iniciatives mundials relacionades amb la cultura de la pau. Llavors va visitar Cuba, l’Equador, l’Argentina, el Brasil i París, i va conèixer Pere Casaldàliga, Oswaldo Guayasamín, Fidel Castro, Gabriel García Márquez, Vilma Espín, Silvio Rodríguez, Eusebio Leal, Evo Morales, Danielle Mitterrand, Rigoberta Menchú, les Àvies de la Plaza de Mayo... El 2001 va participar en el Fòrum Social Mundial (FSM) del Brasil, va visitar Buenos Aires i va col·laborar amb Adolfo Pérez Esquivel. Bolcada en aquests reptes, la vida, que ja li havia jugat la mala passada de perdre al seu fill Marc, de 35 anys, per una mort sobtada, la va tornar a colpejar el 2003, quan va morir el seu marit a 76 anys. Sense ell –així ho ha reconegut sempre–, la seva vida va passar a “tenir menys sentit”. Malgrat això, entre el 2009 i el 2010 va participar en la Marxa Mundial per la Pau i la No-violència com a representant de la Fundación Cultura de Paz, presidida per Federico Mayor Zaragoza. Cal destacar també el seu compromís amb entitats com l’Orquestra de Cambra, l’Oncovallès, Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, l’Observatori de Salut Vallès Oriental Doctor Carles Vallbona, la PAH, el Santuari de Puiggraciós... Medalla de la Ciutat el 2014, a les últimes eleccions municipals va formar part de les llistes de Granollers per la Independència-Primàries. Crítica amb els polítics, lamenta que “el PSC de Granollers sigui còmplice de les decisions del PSOE”. Besàvia i dona de fe, explica que està en baralla permanent “amb el de dalt”. La causa: una malaltia que afecta una de les seves filles.

Montserrat Ponsa, activista social

Compromís amb els drets humans