Manuel Cruz (1933-2020), exdirigent comarcal de CCOO

Manuel Cruz Aguilar (Aguilar de la Frontera, Còrdova, 1933 - Granollers, 2020). Tenia 86 anys i va morir el 4 d’abril passat. Vivia a la Residència Antònia Roura, centre en el qual resideix encara la seva dona, Maria Corral Nieto. El matrimoni ha tingut tres fills, en Paco, la Lourdes i l‘Albert. Manuel Cruz (Manolo) va formar part del grup militant del PSUC als anys 70. Però més enllà d’aquest compromís polític, Manolo va destacar pel seu activisme sindical a CCOO del Vallès Oriental i va ser un dels dirigents històrics que, en plena època franquista i des de la clandestinitat, va participar en la fundació del sindicat a Granollers i comarca. D’orígens cordovesos, el 1957 va abandonar el seu poble natal on treballava de jornaler en un cortijo a la recerca de nous horitzons. Casat dos anys més tard d’arribar a Granollers amb Maria Corral, la parella va viure a diversos carrers de la ciutat tot fent també tasques diverses. Una d’elles va consistir a fer-se càrrec de la supervisió diària de la Pensió Castells, situada a l’edifici que a hores d’ara ocupen l’acadèmia d’anglès Cambridge School i el restaurant El Mirallet. Manolo va treballar a un munt d’empreses: Cucurni, Can Trullàs, Bimbo, Butano, Téxtil Vallesana, Piguillem i EGA/Tarasaki. Militant de CCOO, central de la qual va arribar a ser secretari comarcal del Metall a la dècada dels 80, va portar sempre a terme una intensa activitat pels drets laborals i va formar part de molts comitès d’empresa. Actiu i lluitador, va col·laborar amb ganes, fins que la salut li ho va permetre, en les tasques sindicals des de la Federació de Jubilats i Pensionistes de CCOO. El 2011 va rebre la Medalla al Mèrit del Treball President Macià de la Generalitat, una distinció que va merèixer també el mateix any, però a títol pòstum, el sindicalista vallesà Simón Rosado. Aquestes línies que serveixen per fixar pinzellades biogràfiques em permeten anar una mica més enllà després de trobar a l’arxiu personal algunes coses sobre ell del 1979. Per aquelles dates, Manolo militava al PSUC i la formació es va presentar a la cita del 3 d’abril amb un programa i una llista –encara conservo el document dels compromisos municipals escrit a màquina que ens van facilitar als periodistes i la relació i el currículum dels candidats– de la qual formava part. Situat al número 12, el presentaven com a “treballador del metall i membre de Comitè d’Empresa d’EGA de CCOO”. Aquesta candidatura del PSUC, amb 21 persones, incloïa: Vicenç Rochina (1), Federico Argós (2), Rosa Ribas (3), Santi Maspons (4), Antonio Morillas (5), Joan Ribas (6), Carles Lizarbe (7), Ramon Blanché (8), Joaquim Bosch (9), Màrius Ferrer (10), Josep Mercader (11), Diego Portero (13), Marisol Pardo (14), Josep Manuel López (15), Antonio Molina (16), Josep Nogués (17), Vicenç Sáez de Tejada (18), Joan Padrós (19), Miquel Badillo (20) i Ángel Maria Henández (21). Celebrades les eleccions, el PSC va obtenir 9 regidors; CiU, 8; el PSUC, 3 (Vicenç Rochina, Rosa Ribas i Federico Argós) i UCD, 1. El 19 d’abril, els regidors van elegir alcalde el socialista Rafael Ballús. Tot i que inicialment totes les forces polítiques van participar en la formació de l’equip de govern, passats només uns mesos CiU va decidir marxar i els socialistes van continuar governant amb el PSUC i la UCD. Doncs bé, durant molt de temps i sobretot per la seva relació d’amistat amb Federico Argós, secretari general de la Unió Local de CCOO de Granollers, i Antonio Morillas, Manolo va seguir la política municipal molt de prop. Van haver de transcórrer uns quants anys per veure novament Manolo en una llista municipal. Va ser el 2015, quan va formar part de la d’ICV-EUiA de Granollers. En aquella ocasió tancava la llista, un homenatge i reconeixement d’ICV-EUiA per la seva llarga lluita com a sindicalista de CCOO. La candidatura la va encapçalar Josep Casasnovas i també en formaren part Miguel Puertas, Laura Ondoño, Paco Galán, Elena Vázquez, Elena Puente, Alejandro Postigo, Araceli Orellana... En recordar el seu pare, el seu fill Paco Cruz destaca el seu compromís amb CCOO, les seves profundes conviccions comunistes i la consciència de classe obrera, “amb tot el que això comporta”. Castigats pels protocols de distanciament del coronavirus, Manolo va ser acomiadat a ritme de trompeta pel seu fill Albert, confinat a casa seva, amb la interpretació de La Internacional.

Manuel Cruz (1933-2020), exdirigent comarcal de CCOO

Comunista i sindicalista