Com avancem en el coneixement de les llengües?
El tema lingüístic és un tema que preocupa i molt. Ja fa dies que la premsa en va plena, de la mala salut de ferro del català i el Pacte Nacional per la Llengua és una realitat que posa damunt la taula la necessitat d’eixamplar el coneixement de la llengua i d’incorporar-hi nous parlants. El català va perdent parlants en termes relatius, malgrat que cada vegada hi ha més gent que diu entendre’l. Les enquestes diuen que el 93,4% l’entén. Bé, només entendre una llengua és un pas ben petit perquè, si només l’entenem quan l’escoltem, no vol dir que siguem competents en aquesta llengua. Cal alguna cosa més que entendre-la per ser-hi competents. Cal sobretot parlar-la, perquè les llengües estan fetes per ser parlades. Però per parlar-les amb certa correcció, ens cal adquirir habilitats com són llegir-les i escriure-les. Adquirir les quatre habilitats –skills, que en diuen els anglesos–: entendre, parlar, llegir i escriure. Totes quatre igual d’importants. Llegir i escriure seria una competència essencial perquè ens dona molta capacitat per entendre el funcionament de qualsevol llengua. Són habilitats que es retroalimenten. Jo recordo els meus primers aprenentatges de l’anglès, ja fa molts anys, i tinc la plena consciència que fins que no vaig estudiar la gramàtica, és a dir, les diferents categories gramaticals i les relacions que estableixen entre elles, no vaig millorar.
No en va, els lingüistes ens diuen que les llengües es deterioren i moren quan fallen les estructures. Més o menys com els edificis. I direu: i el significat de les paraules?, i la seva pronunciació? També, però sembla ser que és per l’ús de gramàtiques manllevades per on es debiliten les llengües.
D’aquí es deriva la importància d’estudiar les llengües que vulguem aprendre en totes les seves vessants. Tasca complexa i difícil. Allò que fan els infants molt menuts de manera natural quan adquireixen la llengua materna no ens funciona amb els adults. Nosaltres l’hem d’aprendre. I gràcies als estudis sobre el llenguatge del filòsof i lingüista Noam Chomsky sabem que, des de ben petits, tenim la capacitat innata per desenvolupar el llenguatge amb tota la seva complexitat, que és molta, en la llengua o llengües a les quals hem estat exposats. Seria una mena de gramàtica universal innata. A partir d’un període que Chomsky anomena “crític”, l’aprenentatge de qualsevol llengua esdevindria més difícil i ens caldria un aprenentatge més reflexiu i acadèmic. És a dir, fer-ne un aprenentatge conscient. Altres lingüistes han posat l’accent en l’entorn i en la interacció social més que en aquestes capacitats innates. D’altres, en els factors genètics de cada individu.
Possiblement, totes les teories tenen una part de raó i obeeixen a estudis sociolingüístics contrastats.
Però el que és evident és que, si volem sumar parlants competents, ens cal eixamplar el coneixement de la llengua des de totes les seves vessants. I la possibilitat de tornar a disposar de les Aules d’acollida als centres docents i incrementar els cursos de català des del Consorci de Normalització Lingüística o des d’altres institucions o espais culturals és una molt bona notícia per fer un salt en el coneixement de la llengua del país, i això serà possible gràcies al Pacte Nacional per la Llengua signat el passat 13 de maig del 2025, que aportarà recursos perquè sigui una realitat.