La CONFIANÇA exigeix un gran esforç. És severa i rigorosa, la CONFIANÇA demana compromís

Escric aquest article el dimarts en vigília del partit d’eliminatòria entre el Barça i el Liverpool. Sé que vaig tard, però aquesta setmana ha anat així... Sento una conversa al voltant del resultat: com sempre, és difícil trobar que almenys un de cada dos culers no sigui patològicament pessimista. Els dos d’aquesta conversa compleixen la condició, un és clarament pessimista i, tot i que se sap guanyador, aposta per patir fins al final de la segona part; l’altre és clarament més optimista i, a més, és dels dos el que més crida; “Que no, home que no! Que el Messi fa dos gols només d’arrencar i anem a la mitja part 0-2. Després, la segona serà un bany!”... Jo també penso que és massa optimista, efectivament. Ara vaig a la reflexió d’avui, però abans he de dir, que quan jo acabi d’escriure aquest article, encara no haurà començat el partit, però en aquest moment, en el que tu el llegeixes, el partit fa 3 dies que s’ha jugat. Bona paradoxa temporal, oi? Bé, en relació amb la conversa dels dos culers, com us deia, el cap m’ha cridat a pensar en la confiança. Ambdós personatges, tot i fer apostes ben diferents, tenien en comú dos punts clau: un, que a la fi el Barça guanyaria el partit i dos, que comptem amb en Messi. No hi ha dubte que el pal de paller de tot plegat és la confiança. Hi torno i a partir d’ara en majúscules: la CONFIANÇA. I és que el Barça és fonamentalment això, CONFIANÇA en majúscules. Hi ha un granollerí, en Víctor Font, que aquests dies està en activa postulació per a la presidència del Barça per a les pròximes eleccions al club i un dels seus plantejaments és com gestionar l’era post-Messi. Sens dubte, en Víctor gaudeix d’una gran visió estratègica; sens dubte, aquest és un dels seus punts forts i un dels punts clau del futur del Barça. Sens dubte, si en Víctor em demanés consell, jo li recomanaria que construís un projecte basat en la CONFIANÇA, la mateixa sobre la qual s’ha basat la darrera dècada barcelonista. Des de Cruyff i consolidant Guardiola, els líders –presidents inclosos– del Barça han basat la seva estratègia en una relació de CONFIANÇA, de CONFIANÇA cap al projecte i de CONFIANÇA en un model que s’ha vist guanyador. La CONFIANÇA és una paraula que s’ha d’escriure en majúscules per la seva importància; la CONFIANÇA s’ha de donar i –més important encara– s’ha de fer, construir, però també s’ha de guanyar. La CONFIANÇA és una medicina per a l’autoestima, una persona confiada en si mateixa és capaç de superar situacions vertaderament adverses. La CONFIANÇA permet enfortit la responsabilitat personal, permet sobrevenir-se dels embats de la vida. La CONFIANÇA en una comunitat, la reciprocitat entre la comunitat i els seus líders, permet afrontar la incertesa amb determinació, amb paciència i amb resistència. La CONFIANÇA d’un empresari en el seu equip és la base d’una direcció efectiva i, per descomptat, no hi ha res més motivador i engrescador que tenir CONFIANÇA en la gestió del teu cap, la direcció amb el teu entrenador o amb la credibilitat que et confereix el teu metge, sense anar més lluny. UN GRAN ESFORÇ, RIGOR I COMPROMÍS La CONFIANÇA, però, exigeix un gran esforç. És severa i rigorosa, la CONFIANÇA demana compromís. Respecte als altres, obliga a compartir la informació amb transparència, obliga a mostrar-se i a actuar de forma honesta. La CONFIANÇA se sustenta per fils molt prims, gairebé invisibles i imperceptibles. Quan els meus clients em demanen que els ajudi a vendre un producte o un servei, quan em demanen de desenvolupar una marca o els doni eines d’acceleració i creixement de la seva empresa, de bon principi els explico la fórmula. Una fórmula que no és altra que construir CONFIANÇA amb els seus clients, amb el seu mercat, amb els seus usuaris. Així, una marca no és res més que CONFIANÇA, un equip de futbol és CONFIANÇA, un projecte de país és CONFIANÇA, un projecte de vida és CONFIANÇA, una CONFIANÇA pura, neta, inqüestionable, igual que la d’un pare a un fill. Si aquesta, la CONFIANÇA, no és majúscula, aleshores no és CONFIANÇA. Nota al director Benvolgut Jesús, prego que publiquis aquesta nota al peu de l’article ja enviat aquesta setmana. En referència a la CONFIANÇA en majúscules, aquest matí, després del partit d’ahir al qual faig referència a l’inici, pren més sentit que mai. Sé que porto el lector a una contradicció, ja que prenc com a element de referència per parlar de CONFIANÇA quelcom tan incert com el futbol. Però és que el sentit de tot plegat és precisament aquest: quan la CONFIANÇA es veu traïda, fallida, desfeta, malaguanyada, provoca un efecte invers, només apuntalat per quelcom inexplicable que, en el cas del futbol, és del tot sobrenatural, com el perdó a un fill, però que, en el cas d’una empresa o d’una marca, esdevé difícilment sostenible. Benvolgut director, prego que mantinguis la teva CONFIANÇA en els meus articles i, com es diu en periodisme: “Són coses del directe.”

La CONFIANÇA exigeix un gran esforç. És severa i rigorosa, la CONFIANÇA demana compromís

Confiança en majúscules