Si no fos que un dels trets d’exigència d’aquesta columna és no repetir mot, cada any a la primeria d’estiu […]

Xavier Nogués (1873-1941) / MNAC Si no fos que un dels trets d’exigència d’aquesta columna és no repetir mot, cada any a la primeria d’estiu podríem escriure el mateix article sobre incendi, un dels drames del país que no fallen mai. Però amb el que vam fer ara fa quatre anys, el 2021, segurament ja n’hi ha prou: aquell dia va quedar clar que es tracta d’una branca molt curteta de la família d’encendre, tampoc gaire nombrosa. Molt més generoses, en canvi, seran les tres famílies que veurem els pròxims dies. Perquè enguany, avui que encara ens arriba als narius la pudor de cremat de la catàstrofe dels Ports, m’ha vingut al cap una curiositat que podria donar molt de si: resulta que els principals elements constitutius d’un incendi comencen amb la mateixa lletra, la F. Foc, fum i flama. I, si vas a mirar, encara hi podríem afegir fusta i tot, però això ja ens duria més enllà del que és estrictament aquesta matèria (si és que de matèria es pot parlar) tan volàtil. Aquest mes de juliol, com a homenatge (irònic i enrabiat) a la calorada inhumana que ha fet al mes de juny, i per culpa de la qual segurament serà un dels anys amb més incendis de la història, veurem una sèrie dedicada a aquests tres personatges, per l’estil d’aquella que vam fer, potser us en recordeu, ara fa ni més ni menys que 12 anys i que va tenir tant d’èxit: Com es fa un crucigrama. La diferència, i permeteu-me que m’hi esplaï un instant perquè és una cosa que em toca de molt a prop, és que aquella la vaig fer de molt bon grat i aquesta... en fi, ja us ho podeu imaginar. M’hi esplaio un moment, doncs. La feta és que explicar en públic com es confeccionen uns mots encreuats era una cosa que em venia ben sovint al cap precisament perquè m’ho preguntaven tant. Elaboro crucigrames de diari des de fa 32 anys (en quatre mitjans diferents), i és la pregunta que em plantegen més. Per això em va fer tanta il·lusió poder-ho explicar amb el detall que permet una tongada de quatre o cinc articles, començant pel més significatiu: que es fabriquen al revés de com se solucionen. I ho deixaré aquí, perquè aquesta afirmació funcioni com a esquer. Si hi ha prou interès sempre la podríem repescar, la sèrie. Torno a l’incendi. La sèrie de l’estiu 2025 que encapçala aquest proemi d’avui sortirà per ordre de derivats: foc, que en té una cinquantena (deunidoret), fum (una quarantena) i flama (trentena llarga). Deunidó de les conseqüències lèxiques que tenen els incendis! La setmana entrant veurem les primeres.

Si no fos que un dels trets d’exigència d’aquesta columna és no repetir mot, cada any a la primeria d’estiu […]

Conseqüències dels incendis