Les conseqüències d’un tall de 16 mesos a l’R3
L’anunci que les obres de desdoblament obligaran a tallar la circulació de trens per la R3 durant 16 mesos a partir del proper mes de setembre ha provocat un malestar comprensible entre els usuaris. Cal tenir en compte que, sumant la durada d’aquest tall amb l’anterior –el que es va fer a finals de 2023–, la línia haurà estat inoperativa durant 20 mesos per fer les obres d’un tram de només 18 quilòmetres, entre Parets i la Garriga, i que a priori era un dels que presentava menys dificultats.
Es tractarà només de la primera de les cinc fases en què s’han dividit les obres. Un cop finalitzada aquesta actuació –com a mínim el febrer del 2027– encara faltaran els desdoblaments dels trams Montcada-Mollet, Mollet-Parets, la Garriga-Centelles i Centelles-Vic. El retard acumulat en el calendari d’execució és de gairebé tres anys. Per aquest motiu, diversos col·lectius d’usuaris, com l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Perquè No ens Fotin el Tren i Ripollès Existeix han fet una valoració molt crítica tant de la planificació com de l’execució de les obres.
Un tall prolongat de 16 mesos té molt pocs precedents i comporta uns costos econòmics molt elevats. Els serveis alternatius amb autobús tindran un cost de 75 milions d’euros, als quals caldria afegir els 15 milions del primer tall del 2023/2024.
Per intentar minimitzar les molèsties als usuaris, les entitats proposen que les obres avancin en paral·lel entre els diferents trams. Segurament hi ha arguments tècnics o pressupostaris que ho dificulten. Però, justament per això, és essencial garantir la transparència en actuacions d’aquesta magnitud, que afecten profundament la vida quotidiana de milers de persones al Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya.
Tothom parteix del mateix consens clar: l’R3 –i, per extensió, totes les persones que viuen a l’àmbit territorial que cobreix aquesta línia– necessita, tant sí com no, unes obres de desdoblament llargament reivindicades, imprescindibles perquè el ferrocarril sigui una alternativa real al vehicle privat. Aquesta demanda no és incompatible amb reclamar una bona planificació, una execució eficient i una comunicació clara i empàtica amb els usuaris que, durant un any i mig, en patiran les conseqüències.