Els Jocs Florals van establir el lema 'Patria, Fides, Amor' i a la Renaixença van experimentar una forta embranzida i van tenir un gran predicament popular

A Tolosa de Llenguadoc fa gairebé 700 anys que van crear un concurs poètic que pretenia mantenir les tradicions líriques de la cort. Se celebraria un cop l’any i el grup de lletraferits que havien ordit la brillant idea s’autoproclamaren com a Consistori de la gaia ciència, per acabar essent la societat literària més antiga que es coneix. Anys més endavant, quan el rei Joan I va instituir aquesta festa de la gaia ciència a la capital catalana, anomenà la societat organitzadora Col·legi de Retòrica, i no va ser fins al 1694 que el rei Lluís XIV, el Rei Sol, el gran protector de les lletres, la va batejar com a Acadèmia dels Jocs Florals. Els Jocs Florals, coneguts així des d’aleshores, van establir el lema Patria, Fides, Amor i a l’època de la renaixença van experimentar una forta embranzida i van tenir un gran predicament popular. Als Jocs que es van celebrar a Barcelona el 1877, Àngel Guimerà obtingué els tres premis ordinaris i mossèn Cinto Verdaguer, l’extraordinari amb la seva famosa L’Atlàntida. PEL BON TEMPS, TOQUEN JOCS FLORALS A banda dels Jocs que tots els anys se celebraven a la capital catalana, els més antics dels quals es té noticia a la nostra comarca probablement siguin els de Sant Feliu de Codines, del 1901. Van ser convidats d’honor dues figures cabdals en les lletres catalanes com són Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. Verdaguer era família llunyana amb un dels prohoms de la localitat, en Nicolau Usart, a qui el mossèn havia unit en matrimoni. També conreava una estreta amistat amb en Francesc Ullar, l’impulsor d’aquells jocs i un terratinent que ocasionalment l’hostatjava a casa seva, sota aquell mateix sostre també va tenir-hi com a hoste l’arquitecte Antoni Gaudí. Així, doncs, diumenge 8 de setembre de 1901, a la localitat tot era a punt per donar el veredicte d’aquell primer certamen. S’enduia la Flor Natural el sacerdot i poeta Joan Clapés i Corbera, de Sant Andreu de Palomar. Clapés tenia 29 anys i havia presentat la seva obra Del camp. Després de rebre aquest guardó, sabem que des del 1920 fins el 1933 –sense interrupció– es va presentar als Jocs Florals de Barcelona i que en una ocasió va obtenir un tercer accèssit a la Flor Natural. Clapés va ser l’historiador de Sant Andreu de Palomar, que en aquella època encara era un poble; destaquen les seves Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (1931). La resta de premis els atorgaven el Magnifich Ajuntament, que va premiar l’obra Necessitat de l’autonomia dels municipis; el Centre Català de Sabadell, a L’adéu de l’apòstol; el Casino Felicense, a Lo Vallès; el Círculo de la Paz, a Un símil autonomista; la Colònia Estiuejadora, a Montanyesa, i l’Agrupació Catalanista, a La festa del carrer. Els guardonats van ser els senyors Ubach, Franquesa, Gomis, Xalabarder... Després d’aquests primers Jocs Florals de Sant Feliu, en vindrien d’altres, com aquells que se celebraren a Cardedeu el 1907, o els Jocs Florals Humorístics de Sant Celoni el 1923, on es va retre homenatge a Santiago Rusiñol. Van haver de passar més de 30 anys i amb la petja indeleble que la delegació santfeliuenca de Palestra deixava sempre en totes i cadascuna de les activitats que organitzava, tenint com a nord la defensa de la llengua i cultura catalanes, ara ho provava amb l’esdeveniment dels segons Jocs Florals, per la festa major. Així, el 17 de setembre de 1933, a les 4 de la tarda al local del Casino –convenientment engalanat–, va fer la seva aparició la Reina d’aquells Jocs, la senyoreta Maria Teresa Lloveras, filla d’uns carnissers. El guanyador de la Flor Natural, que havia presentat una Col·lecció de llegendes sobre Sant Feliu i Sant Narcís, va ser el sacerdot i poeta Josep Casassa i Tassis, de 30 anys i fill de Sarrià de Ter. Cal destacar, de la seva prolífica obra com a folklorista, el Calendari d’en Patufet (1936). Casassa moriria ben jove, executat a Montcada durant la Guerra Civil espanyola. El seu gran amic, el també sacerdot i escriptor Camil Geis, explica: “[...] Si no hagués traspassat tan jove –morí iníquament assassinat en la revolució de 1936– hauríem tingut un folklorista de les dimensions d’un Aureli Capmany, d’un Sebastià Farnés, d’un Joan Amades.” [caption id="attachment_129448" align="alignnone" width="218"] Josep Casassa i Tassis, guanyador dels Jocs Florals de 1933[/caption] ELS TERCERS JOCS FLORALS I arribem als tercers Jocs Florals, en plena postguerra, organitzats pels socis de la Peña Deportiva, un nodrit grup d’estiuejants del poble que els van activar. I de quina manera! Van ser fallats el 14 de setembre de 1947. Tot un exitàs, amb un total 210 obres rebudes, la majoria de les quals escrites en català. Algunes edicions dels Jocs Florals de Barcelona ni de bon tros varen arribar a tenir tanta participació. El guanyador de la Flor Natural va ser el poeta, dramaturg i exfutbolista professional, Josep Gimeno Navarro, de Barcelona. Gimeno, que residia a Begues, va presentar l’obra guanyadora Poemes d’enamorat, que, tal com va recordar el secretari de l’acte, el també poeta Ricard Permanyer, la conformaven sonets no de 14, sinó de 15 versos cadascun, coneguts en mètrica com a estrambot. En la producció literària del guanyador s’hi compten diverses obres de teatre, d’entre les que destacarem Barraques de Montjuïc, estrenada al teatre Romea el 1936. Pel que fa a la seva faceta de futbolista –no gaire destacada–, als anys 20 va jugar amb els equips reserves del FC Barcelona i amb el CE Júpiter. En aquests Jocs Florals, hi participaren autors de prestigi. Alguns, com Octavi Saltor Soler, havia obtingut un primer accèssit als Jocs de Barcelona de 1931; Camil Geis Parragueras, la viola d’or dels anys 1933 i 1935; Sebastià Sánchez-Juan, la viola d’or del 1936. També hi va participar una dona –ja era hora!–, la poetesa de la Barceloneta Josefina Tura i Tura, que més tard publicaria Placidessa. Gimeno, portant de bracet la reina de la festa, la senyoreta Sofía Umbert, filla de fabricants tèxtils, va acudir a l’ermita de la Mare de Déu de Villar per fer-li ofrena d’un artístic pergamí: De nostres Jocs, volguéssiu acceptar Flor natural, Viola i Englantina en tres virtuts –humanitat divina de vostre pit–, oh Verge de Villar [caption id="attachment_129507" align="alignnone" width="401"] Josep Gimeno Navarro, guanyador dels Jocs Florals de 1947[/caption]