Els serrells d’una sequera sense precedents
La sequera no dona treva i les pluges que la remetin de debò no arriben. Les precipitacions de les darreres setmanes han servit per enverdir una mica uns camps que espantaven d’assedegats, però el lamentable d’aquesta situació és que les previsions són més aviat funestes. Els embassaments de la conca interna catalana, dels quals tiba per al seu consum d’aigua potable la majoria de la població del país, continuen sota mínims. Aquesta secada també està posant en qüestió fins a quin punt Catalunya s’havia preparat per a un risc que ja fa molts anys que s’anunciava a causa del canvi climàtic.
El moment de les lamentacions, però, ja hauria d’haver passat i ara es tractaria d’administrar al millor possible la misèria quotidiana de la manca d’aigua. Per exemple, segons les dades publicades per la Direcció General del Cadastre, un organisme que depèn del Ministeri d’Hisenda, el nombre de piscines al Vallès Oriental va passar de 18.817 a 19.041 en un any. Són 220 piscines noves del 2022 al 2023, tot i coincidir amb els moments més castigats per la manca de pluges i en què ja estaven en vigor les primeres restriccions en el consum d’aigua. Pot semblar un assumpte menor, la quantitat de piscines en una comarca, però està angoixant uns ajuntaments, sobre els quals recau l’enfadós paper de controlar el consum dels seus veïns i que angoixa també uns ciutadans que responen a la crida de la Generalitat de gastar menys aigua però que observen que piscines noves surten com bolets al costat de casa.
Tots els tècnics municipals consultats per EL 9 NOU han coincidit a reconèixer que no hi ha instruments legals per denegar la llicència d’obres per a la construcció d’una piscina a causa de la sequera. Així, doncs, en la propera revisió del cens de piscines l’any que ve es tornarà a experimentar un increment. És clau la resposta ciutadana i la dels sectors productius per reduir els seus consums d’aigua, però no seria gens sobrer que aquesta mena de serrells de la sequera, la construcció de piscines noves, també es tinguessin en compte i s’hi posés un remei ni que fos provisional.