Contenidors tancats o porta a porta, no hi ha alternativa
Abans que acabi el 2025, tots els municipis de la UE hauran d’haver assolit el 55% de recollida selectiva dels residus que generen. No es tracta d’una recomanació ni d’un desig. És una obligació. I això no acaba aquí: el 2030 la xifra pujarà al 60%, i el 2035, al 65%. Malgrat això, al Vallès Oriental només 15 dels 39 municipis complien amb el mínim del 55%, segons les darreres dades públiques.
Només hi ha dues vies eficaces per assolir els objectius: el sistema porta a porta i els contenidors tancats amb identificació electrònica. Tots els municipis que avui lideren els rànquings en reciclatge practiquen un o altre d’aquests models. Santa Eulàlia de Ronçana, amb un meritori 88,88% de recollida selectiva amb el porta a porta, n’és un botó de mostra. Com Montmeló en el cas dels contenidors tancats: el 71,82% de reciclatge.
A partir de la tardor, Mollet implantarà el sistema de contenidors tancats per a la fracció orgànica, els envasos lleugers i el rebuig. Els veïns s’hi hauran d’identificar amb una targeta o l’aplicació del mòbil, i només podran llençar el rebuig tres dies a la setmana. Serà un canvi d’hàbits, certament, però del tot necessari. La voluntat de l’Ajuntament de fer-lo flexible i acompanyat d’informació mostra el camí a seguir.
La llàstima és que molts altres municipis sembla que no es moguin prou. Granollers, Parets o Lliçà d’Amunt, amb una població significativa i una generació de residus elevada, no han anunciat accions concretes a curt termini. Sembla que van al ralentí, com si el termini de 2025 no els afectés. Passa igualment en alguns municipis petits.
La inacció tindrà conseqüències. Si la UE detecta incompliments, les sancions arribaran. I, inevitablement, es pagaran amb fons públics; és a dir, els acabaran assumint els ciutadans. El 55% de reciclatge que es reclama per al 2025 no és una fita ambigua ni discutible. És un deure legal, mediambiental i moral. I només hi ha dues maneres de complir-lo: contenidors tancats o recollida porta a porta. No hi ha alternatives. I no fer res no pot, de cap manera, ser una opció.