No abusem de la por, el pitjor dels enemics possibles

Quina mena de món hem construït o, millor dit, hem permès que construïssin els que governen arreu! Alguns hem parlat i treballat sempre del i pel món dels ésser humans, tots, no importa procedència ni manera de pensar ni fer. Hem lluitat per la igualtat: tots els éssers humans som iguals. Mateixos drets, mateixos deures. Però, què ha passat? Hi ha dos déus omnipotents: el diner i el poder. Des que el món és món la lluita per aconseguir liderar-los ha estat àrdua, assassina, vandàlica. Sempre van acompanyats d’un altre vici greu: l’enveja, que mata tot el que toca. No ens estranya que, a benefici d’uns quants, alguns sinistres siguin capaços d’inocular virus letals. Qui? Rumieu els que se’n beneficiaran. Qui? Tanqueu els ulls i els veureu. No poso noms però segur que tots els tenim en ment. Són rics i tenen poder perquè treballen més? Mentida latent. Ho són pels maleficis i les maniobres que fan a expenses, moltes vegades i en detriment de la ciutadania que observa, que sap, però calla. No fos cas que s’enfadés amb nosaltres i perdéssim la feina... Doncs sí, caldria que tothom denunciés allò que no està ben fet... Tots hi sortiríem guanyant. Vet aquí que tenen molts amics, una cort que els envolta i adula a canvi, possiblement, d’engrunes però... li permeten estar prop seu. ELS EUA I LA XINA Quantes vegades hem tingut saraus com el del coronavirus? Els EUA no poden acceptar que la Xina els superi. Cal frenar la seva economia... Que cadascú mediti. Riquesa-pobresa són latents des de Caim i Abel. L’enveja dona un mal viure als que la contrauen, pitjor que qualsevol coronavirus. Als que manen els destins de la humanitat els convé, de tant en tant, fer neteja, alhora que s’omplen les butxaques oferint com fer front a las pandèmies. Per què hem d’estar pendents únicament de números positius, resultats favorables en tot allò que fem? No cal que tornem als temps de postguerra pel que fa a l’economia quan, malgrat les desventures, tothom menjava el que tenia a l’abast, no pas arribat amb avió des d’Austràlia o des de la Xina. Haurem de recuperar els cultius familiars, l’hortet que donava patates i verdures, quatre gallines que ponguin ous, potser unes gàbies per criar uns conills que seran ben rebuts a taula quan creixin, alimentats d’herba que recollirem dels camps... Unes cabres? Per què no? A tots els pobles existeixen lleteries d’unes vaques que alguns pagesos encara cuiden. No crido el mal temps. Cal preveure de bell antuvi solucions, abans no sigui massa tard. Tenir cura del que es pot i del que no s’ha de fer. Jardins que es poden convertir en horts amb el que s’escau segons el temps. Una fal·làcia? Millor que ens agafin previnguts. Hi ha zones d’Espanya que avui ja han vist tancades escoles i llocs de treball. Botigues mancades de subministraments. Siguem lúcids. Procurem el que necessitem. No abusem de la por, el pitjor dels enemics possibles. No ens trobem davant la pesta negra de 1348. Com sempre, aquesta situació beneficiarà uns quants... A qui? Fem barates?

No abusem de la por, el pitjor dels enemics possibles

Coronavirus…