Serem més pobres, però podem ser més humans. Per això Corpus és també el dia de la caritat

Aquest diumenge vinent, 23 de juny, el calendari litúrgic ens presenta una gran solemnitat: Corpus Christi [Santíssim Cos i Sang de Crist]. I em pregunto què significa aquesta festa per a moltes persones: catifes de flors, enramades, processons, l’ou com balla, la Patum...? O potser és alguna cosa més? En algunes localitats, com la Garriga o Caldes de Montbui sense anar gaire lluny, per qüestions logístiques han avançat la festa una setmana (ai... les revetlles de Sant Joan) i van fer-se ahir les processons. Realment, però, la festa del Corpus és l’exaltació del Sopar del Dijous Sant, on Jesús va instituir la forma sacramental per quedar-se permanentment amb nosaltres: la seva presència en l’eucaristia en convertir el pa i el vi en el seu cos i en la seva sang. És una festa completòria a la del Dijous Sant, i és, per tant, eminentment eucarística. Va ser instituïda en el segle XII i es va celebrar per primer cop l’any 1246. En aquesta festa de Corpus l’Església ens convoca a celebrar la gran realitat que ens aplega cada diumenge en l’eucaristia: el Senyor és amb nosaltres. Ell personalment és el nostre aliment de vida. Jesucrist s’ha volgut fer present en un pa com el que mengem, però també vol que el reconeguem present en els qui no tenen un mos de pa per menjar atès que la crisi econòmica continua sent per a alguns llarga i dura. No ens hem d’enganyar. No podem mirar a un altre costat. En el nostre entorn, més o menys proper, ens anem trobant amb famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades de desnonament, veïns colpejats per l’atur, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o de medicació. Com va reaccionant la societat? Sens dubte, anirà creixent la impotència, la ràbia i la desmoralització de molts. És previsible que augmentin els conflictes i la delinqüència. És fàcil que creixi l’egoisme i l’obsessió per la pròpia seguretat. Però també és possible que vagi creixent la solidaritat. La crisi ens pot fer més humans. Ens pot ensenyar a compartir més el que tenim i no necessitem. Es poden estrènyer els llaços i la mútua ajuda dins de les famílies. Pot créixer la nostra sensibilitat envers els més necessitats. Serem més pobres, però podem ser més humans. Per això Corpus és també el dia de la caritat, testimoniant envers els nostres germans més necessitats l’amor de Crist envers nosaltres.

Serem més pobres, però podem ser més humans. Per això Corpus és també el dia de la caritat

‘Corpus Christi’